Aquests dies se celebra a Palma, segurament per primera vegada, una competició de tennis de nivell mundial. També, per primera vegada, s'ha convertit la plaça de toros en una pista de competició, la qual cosa ha provocat alguns recels en ambients d'ideologies diverses, però sobretot entre els amants i defensors de l'obra de Gaspar Bennàssar. Ambigüitats a part, allò més rellevant és la competició, tot i que segurament hauria estat molt millor que s'hagués fet en un altre escenari.
Al final, però, hem de convenir que els mallorquins, tot i el nom que porta la competició, no s'hi poden sentir gaire a gust perquè de Mallorca només hi ha el nom i res més. La llengua oficial de la competició és l'alemany i està controlat per alemanys. Algú ha pensat, per uns instants, què hauria passat si la llengua oficial fos el català i només s'utilitzàs el català? Amb tota seguretat tots els mitjans de comunicació estatals s'haurien fet ressò del succeït i a hores d'ara el nacionalisme estaria demanant perdó per aquesta actitud excloent. Però allò que els illencs no podem fer a ca nostra ho hem de tolerar als alemanys, perquè ells hi posen la «teca», controlen i comanden. A tots, al final, no ens queda més remei que estar a les ordes, obeir la veu dels poderosos i resignar-nos.
Aquesta competició podria ser el preludi del que serà Mallorca d'aquí a una sèrie d'anys. Ho controlaran tot, absolutament tot, i callarem com menuts espantats, per por de quedar-nos fora dels circuits econòmics europeus. Parlarem alemany, tots, fins i tot aquells que mai no han volgut aprendre el català, perquè als poderosos alemanys no s'hi oposaran i acataran les seves ordres amb delicadesa i submissió.
Esperem que el Mallorca Open tengui èxit com a competició esportiva i social, però que ningú no s'enganyi, perquè és l'inici del que serà Mallorca ben prest. O millor. És un reflex del que ja és Mallorca, com a indret dominat per una cultura i una economia dominadora, impositiva i intolerant.
