A ntonio Muñoz Molina pertany a aquesta generació de
novel·listes que es posaren de moda quan el PSOE va fer-se amb la
governació de l'Estat. Carmen Romero els apadrinava. Serà per
aquest motiu que la majoria d'ells es caracteritzen per un
espanyolisme radical i obsessiu, que els fa caure en una
superficialitat folklòrica.
D'aquesta manera, si tracten temes històrics, relacionats amb el
catalanisme, encara no han obert boca quan ja han ficat els peus a
la galleda. La cosa comença a ésser molesta, tot i que no ens
sorprèn, no en va els tests s'assemblen a les olles. Felipe
González pateix incontinència verbal i, empès per la ferma voluntat
d'enverinar les negociacions de pacificació d'Euskadi, acaba de fer
públics els seus temors respecte a la possible balcanització de la
problemàtica nacionalista a Espanya. Per afegitó, Carmen Romero no
s'avergonyeix d'afirmar que la treva actual, proposada per ETA, és
fruit de la bona feina que feren, al seu dia, Vera i Barrionuevo.
Així que hem d'admetre que líders tan frívols com Felipe i Carmen
"«tanto monta, monta tanto»", únicament poden propiciar un corrent
intel·lectual del gruix d'un paper de fumar. Ara, Muñoz Molina ha
afirmat que bascs i catalans pretenen segrestar la història
d'Espanya, perquè els escolars de Catalunya i Euskadi aprenen que
l'alçament militar del trenta-sis anava adreçat a combatre el
nacionalisme emergent a ambdues comunitats. Per tant, demana la
rectificació immediata dels ensenyants, amb la mateixa desimboltura
que Queipo de Llano exigia la rendició de l'enemic, sense
condicions, quan s'havia clavat dues copes de més. La Guerra Civil
té el seu origen en un aixecament militar en contra de la raó. I,
li agradi o no a Muñoz Molina, una manera de trepitjar la raó
consistia a combatre Catalunya i Euskadi. D'altra manera no s'entén
que els bascs vessin congelada més de quaranta anys l'aprovació de
l'estatut de Guernika, i que els catalans assistissin, impotents, a
l'afusellament de Lluís Companys, condemnat a mort per haver comès
el delicte d'ésser president de Catalunya. Desconec fil per randa
els detalls de l'entrada dels nacionals a Euskadi, però puc
imaginar-me-la si tenim en compte que ETA encara vehicula el
sentiment de frustració i el desig de venjança que provocà la
repressió duita a terme allí per moros i requetés. La caiguda de
Catalunya va ésser entesa per Serrano Suñer com la necessitat
d'anorrear tot un poble. I no únicament des del punt de vista
lingüístic i cultural, sinó també pel que fa a la seva economia.
Potser Muñoz Molina no ha llegit Dionisio Ridruejo? Qui fou
Director Nacional de Propaganda del franquisme diu que «en el orden
económico se hizo todo lo posible para beneficiar el resto de
España con la extensión de la industrialización, pero se procuró
extremar el criterio en sentido negativo, a disfavor de las
regiones culpables, para darles a entender que se les castigaba
frenando su ya notable desarrollo». I afegeix: «He tenido noticia
de innumerables expedientes de iniciativa catalana y capital
catalán para la instalación de industrias nuevas, resueltas con la
fórmula de autorizadas para fuera de Cataluña». Com pot dir, Muñoz
Molina, que l'aixecament militar no anava contra Euskadi i
Catalunya? «Ancha es Castilla», i a Castella, a Extremadura i a
Andalusia, es diuen moltes coses, des de l'òptica del sentit comú,
que no tenen altre objectiu que propalar una ideologia antibasca i
anticatalana entre els ciutadans. Propagandistes de primera fila
són gent tan coneguda com Savater, Pérez Reverte, Sánchez Dragó o
Torbado. Ho recordin. Ara s'hi ha afegit Muñoz Molina. Tots plegats
són d'una frivolitat aclaparadora. D'altra manera es demanarien a
qui serveixen amb el seu afany per perpetuar errors històrics. I
potser haurien d'admetre que en lloc de defensar Espanya, allò que
fomenten és el nacionalisme espanyol, el pitjor de tots els
nacionalismes de l'Estat. No oblidem que és l'únic que va adquirir
consistència ideològica a través del feixisme.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.