A ntonio Muñoz Molina pertany a aquesta generació de novel·listes que es posaren de moda quan el PSOE va fer-se amb la governació de l'Estat. Carmen Romero els apadrinava. Serà per aquest motiu que la majoria d'ells es caracteritzen per un espanyolisme radical i obsessiu, que els fa caure en una superficialitat folklòrica.
D'aquesta manera, si tracten temes històrics, relacionats amb el catalanisme, encara no han obert boca quan ja han ficat els peus a la galleda. La cosa comença a ésser molesta, tot i que no ens sorprèn, no en va els tests s'assemblen a les olles. Felipe González pateix incontinència verbal i, empès per la ferma voluntat d'enverinar les negociacions de pacificació d'Euskadi, acaba de fer públics els seus temors respecte a la possible balcanització de la problemàtica nacionalista a Espanya. Per afegitó, Carmen Romero no s'avergonyeix d'afirmar que la treva actual, proposada per ETA, és fruit de la bona feina que feren, al seu dia, Vera i Barrionuevo. Així que hem d'admetre que líders tan frívols com Felipe i Carmen "«tanto monta, monta tanto»", únicament poden propiciar un corrent intel·lectual del gruix d'un paper de fumar. Ara, Muñoz Molina ha afirmat que bascs i catalans pretenen segrestar la història d'Espanya, perquè els escolars de Catalunya i Euskadi aprenen que l'alçament militar del trenta-sis anava adreçat a combatre el nacionalisme emergent a ambdues comunitats. Per tant, demana la rectificació immediata dels ensenyants, amb la mateixa desimboltura que Queipo de Llano exigia la rendició de l'enemic, sense condicions, quan s'havia clavat dues copes de més. La Guerra Civil té el seu origen en un aixecament militar en contra de la raó. I, li agradi o no a Muñoz Molina, una manera de trepitjar la raó consistia a combatre Catalunya i Euskadi. D'altra manera no s'entén que els bascs vessin congelada més de quaranta anys l'aprovació de l'estatut de Guernika, i que els catalans assistissin, impotents, a l'afusellament de Lluís Companys, condemnat a mort per haver comès el delicte d'ésser president de Catalunya. Desconec fil per randa els detalls de l'entrada dels nacionals a Euskadi, però puc imaginar-me-la si tenim en compte que ETA encara vehicula el sentiment de frustració i el desig de venjança que provocà la repressió duita a terme allí per moros i requetés. La caiguda de Catalunya va ésser entesa per Serrano Suñer com la necessitat d'anorrear tot un poble. I no únicament des del punt de vista lingüístic i cultural, sinó també pel que fa a la seva economia. Potser Muñoz Molina no ha llegit Dionisio Ridruejo? Qui fou Director Nacional de Propaganda del franquisme diu que «en el orden económico se hizo todo lo posible para beneficiar el resto de España con la extensión de la industrialización, pero se procuró extremar el criterio en sentido negativo, a disfavor de las regiones culpables, para darles a entender que se les castigaba frenando su ya notable desarrollo». I afegeix: «He tenido noticia de innumerables expedientes de iniciativa catalana y capital catalán para la instalación de industrias nuevas, resueltas con la fórmula de autorizadas para fuera de Cataluña». Com pot dir, Muñoz Molina, que l'aixecament militar no anava contra Euskadi i Catalunya? «Ancha es Castilla», i a Castella, a Extremadura i a Andalusia, es diuen moltes coses, des de l'òptica del sentit comú, que no tenen altre objectiu que propalar una ideologia antibasca i anticatalana entre els ciutadans. Propagandistes de primera fila són gent tan coneguda com Savater, Pérez Reverte, Sánchez Dragó o Torbado. Ho recordin. Ara s'hi ha afegit Muñoz Molina. Tots plegats són d'una frivolitat aclaparadora. D'altra manera es demanarien a qui serveixen amb el seu afany per perpetuar errors històrics. I potser haurien d'admetre que en lloc de defensar Espanya, allò que fomenten és el nacionalisme espanyol, el pitjor de tots els nacionalismes de l'Estat. No oblidem que és l'únic que va adquirir consistència ideològica a través del feixisme.
