Q ui va ser el primer president d'aquesta Comunitat Autònoma des
del 1983 al 1995 solia dir que ell i el seu equip de govern no
prenien iniciatives pròpies sinó que es limitaven a crear el marc
apropiat per tal que fossin els individus els que actuassin,
s'expressasin i dissenyassin com havien de ser les coses. Es
tractava d'una adaptació casolana del laissez faire dels primitius
liberals. En aquell temps l'únic que atreví a intervenir d'alguna
manera en l'entramat políticoterritorial-turístic va ser el
conseller Cladera i acabà per fer uns decrets que no agradaren als
hotelers, als constructors i al propi Govern. Amb tot allò el
president volia donar la impressió com si aquí no es fes política
per allò que no era necessari fer-ne en clara al·lusió a un dels
principis ideològics que sostengué el franquisme fins els darrers
dies.
Jaume Matas, que ja és d'una altra generació, contràriament al
seu pare polític, és de l'opinió que s'ha d'intervenir i molt en
política per construir el futur d'aquestes illes. De fet, el Parc
Bit i la llei del Règim Fiscal Especial són projectes gestats en el
seu despatx quan encara era conseller d'Hisenda. Ja sabeu que el
projecte de Parc Bit viu moments dolços mentre la llei fiscal
"ambiciosa en el seu títol" és magra en el seu contingut.
Aquest home té una gran virtut, té la virtut de traslladar a
l'opinió pública la sensació que ell és el propietari i impulsor de
grans projectes per encarar el futur. Les eleccions de l'any que ve
ens diran si l'electorat es creu tota aquesta mar de propostes. Deu
ser un bon polític des del moment que s'apropia de les inquietuds
dels conciutadans i els llança cap al futur sobre un tren que
circula per les vies de la tecnologia, les infraestructures, la
moratòria urbanística, el sostre demogràfic...
Amb tot això Matas genera un debat, almenys en els mitjans de
comunicació, i força els seus adversaris polítics a expressar-se
amb contundència sobre allò que sempre han defensat. S'apropia
d'una part del programa de l'esquerra i la força a radicalitzar-se
per decantar-se de la dreta. Quan ja ens ha servit aquest primer
plat, ve el segon que és el fort.
El president de la patronal dels constructors diu que aplicar
una moratòria urbanística enviaria 30.000 famílies a l'atur
(150.000 persones? Una quarta part de la població mallorquina?) Ara
és quan entram en el cos a cos perquè és evident que una moratòria
autèntica i irreversible tendrà aquest efecte sobre el treball i
s'hauran de pensar, per tant, alternatives laborals perquè la
rehabilitació d'edificis segurament no podria absorbir tots els
treballadors. Amb Matas no hem de passar pena perquè són
precisament els seus companys ideològics els que ja fa temps que
parlen d'una societat on el treballador ha d'estar capacitat per
reciclar-se contínuament, per adaptar-se a noves formes de treball,
per adquirir nous coneixements aconseguint que el treballador de
vida laboral més llarga sigui el que més vegades ha canviat
d'ocupació.
I per acabar, les postres. Alguna cosa refrescant, que no ens
embafi, que ens deixi bon gust a la boca. Què poden oferir? Una
gestió equilibrada del recurs territorial, unes mesures que
tendeixen a la solidaritat interterritorial i això és l'únic que no
ens donen, això és precisament el que manca en els plans de futur
de Jaume Matas. Si no tanca harmònicament aquest cercle, si no
controla aquesta capsa de trons que ell ha volgut obrir, en farà la
impressió que tot ha estat un buf i ens quedarem amb aquell
argument demagògic "de mal gust, per tant" sobre l'atur que, si no
es contesta, reforça la imatge d'un Matas amo i senyor de les
ideologies que es permet un viatge al centreesquerra per tornar a
la dreta sense haver-se aturat a cap estació de consens.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.