El president Clinton ha caigut en el parany de l'extrema dreta republicana. Així, tot el cas Lewinsky no és més que una «excusa» creada artificialment pels grups més ultraconservadors de la primera potència mundial per recuperar el poder (potser mai no l'han perdut de debò). D'aquesta manera, el fiscal Starr, l'estel reaccionari del puritanisme nord-americà, ha exercit (amb els diners de tots els contribuents dels Estats Units) de ninot de palla a sou de la màfia més feixista del planeta, per tal d'explotar públicament i comercialment un simple afer privat. I en tot aquest rebombori made in USA apareix l'acusació de perjuri, que tot i tenir una gran càrrega social negativa en la cultura sociopolítica protestant anglosaxona, no deixa de ser un pretext perfecte per carregar-se la més mínima escletxa de progressisme i de justícia social. Perquè és clar, tothom parla molt de sexe, mentides, cintes de vídeo i altres banalitats, però ningú no fa esment al fet que la nació més rica de la Terra és un indret on no existeix el més mínim estat de benestar i, per exemple, una de les promeses «socials» de l'administració (de centredreta) de Clinton, era l'articulació d'una sanitat pública universalitzada, per tal d'evitar que en el paradís de l'opulència, milions d'éssers humans morissin pel carrer com a gossos. Doncs bé, amb totes aquestes campanyes, l'extrema dreta republicana ha aconseguit aturar el que pretenia des del primer moment, és a dir, fer impossible l'estat del benestar i la dignitat social als Estats Units. Malauradament, molt em temo que a part del retrocés en la qüestió social, després de Clinton, en l'àmbit de política internacional, tornarem a la barbàrie dels temps de Ronald Reagan.