Ara s'ha posat de moda d'emprar l'expressió «nació sense Estat» o també «cultura sense Estat», referint-se a les nacions i cultures que, dins el marc de l'Estat espanyol, es consideren constitucionalment com a nacionalitats històriques "Catalunya, Euskadi, Galícia" i que tenen minories democràtiques que proclamen, amb tota la llibertat d'expressió que els ofereix l'article 20 de la Constitució espanyola, la seva voluntat d'independència i de no ser espanyols. Estic absolutament d'acord amb les proposicions dels meus compatriotes Fèlix Pons, Josep Melià i Sebastià Serra i amb el Grup Blanquerna, sempre que em deixen creure que si pens i escric cada dia en català no vol dir que formi part d'una cultura sense Estat.