Sr. Verger, fa molta estona que tenia pensat escriure aquesta carta per tal de, almenys, descarregar una mica d'adrenalina ja que altra cosa sembla del tot impossible.

Dos anys han passat des que vaig tenir un accident a la carretera d'Inca a Alcúdia. Jo venia del Port de Pollença i més o manco a l'altura del revolt d'Ullaró el cotxe em va patinar, vaig passar al sentit contrari de la carretera i després de caure uns tres metres d'altura me vaig estavellar contra un marge de pedres. Per sort conduïa un totterreny i no vaig patir danys personals.

Ha passat el temps i, és clar, la carretera s'ha anat envellint. És cosa natural. Per sort o per desgràcia, els qui vivim a Inca, Campanet, Búger, sa Pobla, Alcúdia, Pollença, etc hem de fer aquest trajecte i per aquesta carretera un munt de vegades. A l'estiu perquè fa calor i a l'hivern perquè fa fred el trespol s'ha convertit en una cosa impresentable.

Quan llegesc les seves manifestacions envers les autopistes que s'han de fer a Mallorca, millor dit, que vostès volen fer, no puc evitar sentir una mena d'impotència, de pena per tots els que vivim en aquesta Illa i res no podem fer per posar remei a les mostres de menyspreu que tant des de Madrid com des de Ciutat tenen amb nosaltres.

Mes de 90 morts duim durant el 98, l'any passat crec que foren en total 67, no n'estic segur i és ben cert que hi ha moltes imprudències i molta gent jove que corre més del que ho haurien de fer, però li puc assegurar que carreteres com la que nosaltres hem de patir a diari ajuden molt i molt que la xifra augmenti any rere any.

No sé si això és una excusa per poder fer l'autopista que vostès tant reclamen i que nosaltres no veiem gens clara entre altres motius perquè creim que hi ha altres alternatives de les quals el seu partit no vol ni sentir a parlar, però cregui Sr. Verger que és ben hora que hi facin alguna cosa.

És trist palpar cada dia el concepte que des del govern central ens tenen a les Illes Balears. Reducció de vols, avions tercermundistes, manca d'alternatives, hospitals que no arriben i un llarg recull de mancances que en altres comunitats no existeixen i que en cap cas no consentirien. Mentrestant, el nostre govern autonòmic jugant a pàdel amb el Sr. Aznar que és el mateix que dir, tocant-se les pilotes, del pàdel, és ben clar.

Cregui'm Sr. Verger que moltes vegades, quan surten aquelles fotografies seves asseguts amb la gent d'Ibèria o del Govern central sent una mica de pena i vergonya, per vostès i per nosaltres.

Tot s'arreglarà algun dia o altre no ho creuen?
Serà quan el poble mallorquí s'adoni que encara els illencs també tenim dignitat.