En el seu article Ressurrecció i mort d'Abril Martorell (4-IX-98), el periodista Joan Marí fa una breu descripció dels orígens de la denominada «batalla (lingüística) de València» al País Valencià, i de la sortida (vergonyosa i perillosa, en la meva opinió) que li ha donat el PP i el PSOE, amb la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Voldria fer una humil aportació a l'article del senyor Marí, tot fent constar que no va ser únicament el senyor Fernando Abril Martorell l'animador de l'enfrontament civil i polític que arrosseguen els valencians de fa un quart de segle en temes com llengua, la senyera, el nom del territori o l'himne, esdevinguts punta de llança del secessionisme lingüístic, de l'anticatalanisme visceral i del fenomen que ho condensa tot i que rep el nom genèric de «blaverisme». Van ser moltes més les persones amb nom i llinatges que m'estim més ometre perquè aquí, entre nosaltres, són poc coneguts (ben al contrari que al País Valencià, tot i que a poc a poc comencen a oblidar-los) que contribuïren interessadament a crear divisions i crispacions, confusió i visceralitat, des de diferents àmbits de la societat valenciana, com les institucions, la universitat, la política, el sindicalisme, determinada premsa diària, els casals fallers, entitats econòmiques, mercantils i professionals, així com societats culturals, recreatives i esportives.
L'any 1981 PSOE i UCD es posaren d'acord en la qüestió de la llengua (valencià), en el de la senyera (la de la ciutat de València, amb el blau) i en el del nom del territori (comunitat i no país), per arribar a un consens que permetés una normalitat política, que beneficià sens dubte el «sector blaver», és clar, i finalment el 1982 s'aprovà l'Estatut d'Autonomia. Per comoditat, per por, per ineficàcia o per desinterès, el PSOE va fer ben poc "per no dir res" per trobar una sortida a un conflicte que quedà latent, però no resolt, durant tots els anys que tingué la majoria a la Generalitat (1983-1995).
Ara PSOE i PP diuen que s'han posat d'acord en la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, una mena d'acord (diuen) per acabar amb el conflicte lingüístic. Que els valencians es posin a tremolar... i nosaltres també. I que les futures generacions catalanoparlants els perdonin.
