Democràcia i violència

Almunia afirma que no hi ha diferència entre el nacionalisme democràtic i el violent. Així, tampoc no n'hi deu haver cap entre els nacionalismes perifèrics i els centralitzants. El problema no és la democràcia, ni la violència, sinó el model d'Estat que es defensa. Tots poden ser democràtics o violents, o ambdues coses alhora. Per ventura el secretari general socialista encara no ha comprat el darrer CD de Jarabe de Palo. Donat que «tot depèn» em sembla més suggerent el pla de pacificació amb dolor, que el goig de d'exprimir el victimisme.