La Declaració de Barcelona, la seva presentació i adhesions, ha fet que s'obrís una vegada més el debat sobre la hipotètica necessitat de confluència entre el PSM i UM, és a dir, la suposada unitat dels nacionalistes a Mallorca. És evident que bona part del debat és una mica forçat, i crec que amb això la gran majoria estaria d'acord, i ho dic perquè aquest debat sols es produeix en els papers o a les ones del mitjans de comunicació, però que de manera consistent no es produeix en el si dels respectius partits, ni entre ells, que és on es donaria si de veritat se sentís aquesta necessitat.
Descartada la necessitat sentida d'aquesta confluència a nivell real, el que sí cal analitzar és el paper que s'ha atorgat a cadascun dels protagonistes de la trama. Per un lloc es presenta una UM decidida a fer possible aquesta unitat del nacionalisme amb una actitud generosa i per altra banda un PSM-Nacionalistes de Mallorca que es mostra sectari, temorós i tancat en si mateix.
Desconec quines són les veritables intencions d'UM amb aquests continuats emplaçaments, encara que en puc suposar diverses, totes gens innocents. El que si sé és quin ha estat el procés del nacionalisme polític, des del restabliment de la democràcia a Mallorca, i per extensió a les Illes Balears, i quin ha estat el treball i compromís del PSM en la seva consolidació.
El PSM ha passat dels 16.957 vots el 83 als 41.223 del 95, és a dir, ha passat del 6% al 14%, mentre que UM ha passat dels 47.390 vots el 83 als 19.928 el 95, és a dir, del 18% al 6%, davant aquestes dades ningú pot afirmar que el PSM és un partit tancat, tot el contrari, el seu creixement demostra la capacitat, primer de treball, però a més, de saber arribar, de mica en mica, això sí, a nous sectors de la societat mallorquina, i que dins el seu si la pluralitat no sols és acceptada, sinó que és considerada com a riquesa.
El PSM s'ha articulat en un projecte amb el Partit Socialista de Menorca i amb l'Entesa Nacionalista d'Eivissa, a través del PSM-Entesa Nacionalista, que ha esdevingut l'única organització política implantada a les Balears que ha sorgit des de cadascuna de les illes. En la seva projecció europea ha conformat una candidatura, per primera vegada en la història, de Països Catalans, de manera que és present a la Unió Europea, juntament amb Convergència Democràtica de Catalunya i el Bloc Nacionalista Valencià, per defensar la nostra llengua, cultura, economia i drets com a poble. Aquests elements donen mostra de la capacitat i voluntat que té el PSM per engegar projectes amb altres formacions, amb l'objectiu de sumar, sempre que allò que se suma enforteixi l'acció política nacionalista i progressista.
UM, en la seva carta, en la qual expressava el desig d'una adhesió conjunta a la Declaració de Barcelona argumentava «...per comptes de donar una mostra d'unitat en el nacionalisme com a idea fonamental per damunt de la concepció ideològica de cada una de les nostres formacions respecte al model de societat a aplicar a les illes». Cal dir que la unitat hi és o no hi és, el donar imatge és una capacitat que hem de reconèixer que des d'UM han cultivat amb molt d'èxit, però que no és la manera que el PSM entén la política, pel PSM són els continguts l'important, no podem construir un nacionalisme a partir de la imatge. I les diferències ideològiques per al PSM no són elements decoratius que s'utilitzen segons sigui la temporada, el model de societat a Mallorca i a les Balears no pot deslligar-se de la nostra dependència amb l'estat espanyol, la defensa del territori, àmbit on les diferències entre el PSM i UM són abismals, no poden deslligar-se del paper que l'estat espanyol, amb la connivència de la dreta mallorquina, ha assignat a la nostra comunitat. No tendria idò sentit voler construir una entelèquia nacionalista si el plantejaments i el treball real no coincideixen, almanco, en els aspectes fonamentals.
El PSM a hores d'ara treballa per aconseguir el juny del 99 una majoria de govern nacionalista i d'esquerres, però a l'altre costat, l'altre suposat partit nacionalista, UM, encara ha d'esperar veure el programa de govern i els resultats del PP per decidir si li donen suport o no, en el cas que sigui necessari aquest suport. Després de 16 anys de govern del PP, amb la pròpia experiència d'UM i amb la corrupció i el clientelisme que vessa pel Consolat de la Mar, no deixa de ser graciós que UM vulgui alhora acords amb el PSM i mantenir portes obertes de govern amb el PP.
El PSM du vint-i-tres anys de vida, de treball i compromís honest, amb uns principis polítics definits, és evident que no pot hipotecar, encara que sigui per imatge, aquest bagatge, per una oferta de col·laboració que no se sap massa bé quina direcció ni interessos té. El PSM mai ha cercat la sortida fàcil dins el complex mapa polític de Mallorca i les Balears, temps enrere eren els cants de sirena del PSOE, amb el nom de la unitat de l'esquerra; UM ja en temps de Jeroni Albertí qualificava el PSM de testimonial, i tants d'exemples que ben segur hi ha a les hemeroteques que feien preveure la difuminació o l'arraconament del projecte del PSM, ara hi tornem a ésser en disfresses diferents.
