L a proposta del president Jaume Matas, en el sentit de posar fre al desenvolupament urbanístic a la nostra comunitat, ha tingut, entre altres efectes, l'estranya virtut de sorprende gairebé tothom amb el peu canviat, un fet que resulta encara més insòlit si tenim en compte que la tesi expressada pel president és part substancial de la doctrina del Partit Popular en matèria urbanística, i com a tal queda clarament reflectida en les Directrius d'Ordenació Territorial (DOT) que ja fa uns mesos exposaren al conjunt de l'opinió pública balear.
No entenc, per tant, que alguns es sorprenguin davant la iniciativa presa pel Govern del Partit Popular, encaminada a obrir un ampli debat social i polític amb un objectiu clar: establir un sostre poblacional per a les Illes Balears, que servesqui de punt de referència al voltant del qual hem de determinar els serveis i les infraestructures que consideram innegociables, si volem mantenir demà el grau de benestar de què gaudim avui. La pregunta prèvia de «quants hi cabem?» determinarà, doncs, la següent premissa de l'equació: «com viurem?». I, tot plegat, aquest interrogant global ens marcarà el camí per poder arribar a descriure un futur realista, fonamentat en dades certes i objectives, que ens permetin combinar un creixement econòmic sostingut amb la preservació d'un entorn físic limitat que, en si mateix, representa el nostre més preuat patrimoni.
Les Illes Balears viuen, ara mateix, moments d'un extraordinari benestar econòmic en termes globals. L'agosarada capacitat d'iniciativa de la societat balear ha sabut aprofitar els vents favorables de la història recent, per tal de donar un tomb radical al que semblava un destí fosc per a una comunitat com la nostra que, fins fa menys de cinc dècades, encara exportava emigrants a la recerca d'un futur millor. Convé no oblidar, per tant, que el progrés fa poc temps que s'ha instal·lat entre nosaltres i que les prioritats de fa trenta anys —molt diferents a les d'avui— passaven per assolir unes cotes de benestar repetidament negades a una terra tradicionalment malmenada per la història.
Ara ha arribat el moment de canviar el «xip» a l'hora d'interpretar el concepte de creixement econòmic: és el moment de plantejar clarament un nou debat, en el qual els nivells de benestar no es mesurin únicament en termes de consum de territori i de guany econòmic, sinó de consolidació d'un model de vida que pugui satisfer plenament les aspiracions de la societat balear, per tal que aquest grau de desenvolupament de què gaudim no acabi essent un parèntesi entre dues èpoques històriques —passat i futur— farcides de dificultads i a fi que la nostra comunitat no tan sols sigui un exemple envejat per tots pel seu nivell de vida, sinó que també esdevengui exemplar a l'hora de planificar el seu futur amb rigor i amb la saviesa de qui no vol que tornin les èpoques fosques, no tan llunyanes en la memòria.
El Govern del Partit Popular ha estat el que ha encetat aquest debat, agradi o no als qui mantenen una interpretació tancada del que és una societat moderna. Des de la seva responsabilitat, avalada pels ciutadans illencs des del naixement de la nostrra autonomia, el Govern del Partit Popular afronta el repte de dissenyar un nou futur sobre uns paràmetres creïbles de desenvolupament, analitzant en profunditat, si és necessari, plantejaments ideològics «clàssics» en el si de la seva base social, redefinint si cal —des del consens i la reflexió interna— les prioritats que han d'orientar l'acció de govern en la nova etapa que s'obre davant nosaltres, plena de reptes nous que exigiran solucions igualment noves i imaginatives, en sintonia amb una societat dinàmica que també ha evolucionat, de manera clara i irreversible, a les portes d'un nou segle.
Les inevitables discrepàncies en el si del Partit Popular seran, arribat el cas, oportunament debatudes amb criteris de responsabilitat, a la recerca d'un ampli consens al qual tanmateix no podrà romandre aliena cap força política d'aquesta comunitat. I aquesta tasca de reflexió en comú es farà malgrat les interessades maniobres d'intoxicació dels qui, cínicament, interpreten la seva pròpia evolució ideològica com un exemple de seny i en canvi neguen la mateixa capacitat d'adaptació a una realitat canviant als altres, ignorant que el partits polítics són, més que simples estructures de poder, òrgans vius amb capacitat d'exercir dins ells una sana pedagogia i, si és necessari, una benèfica autocrítica, per tal de donar resposta a les demandes d'una societat adulta.
