Demà, dissabte, hi ha prevista una mobilització cívica per demanar i recomanar la reimplantació del tren a la comarca del Llevant. El recorregut, igual que la campanya, té un significat simbòlic, però carregat de seny i d'utopia alhora. El tren va ser l'element de transformació i de dinamització de la societat rural decimonònica, sobretot perquè abaratí i potencià el comerç, i millorà la comunicació interna. Però, el ferrocarril mallorquí va fer fallida amb la transformació socioeconòmica i amb el pas d'una societat agrària a un model de societat de serveis. Semblava com si el tren fos un element de la societat preturística, del passat i, en conseqüència, destinat a ser un objecte de museu.

En aquest final de segle, el procés de modernització i de transformació econòmica per a Mallorca costa un preu medioambiental que necessàriament ens obliga a fer un replantejament urbanístic global. El tren podria ser una alternativa perfectament vàlida per frenar el nombre de cotxes, per millorar els sistemes de transport públic, però sobretot per frenar la construcció d'autopistes. D'aquesta forma, el tren apareix com un símbol de futur, com una alternativa i com un element de reconciliació dels mallorquins amb el medi i de conscienciació de la necessitat de crear perspectives creïbles de futur.