Per l'experiència acumulada, sabem que cada època de l'any té els seus colors, els seus sons, la seva temperatura, els seus ritus. I els seus perills. Per exemple, sabem que les panxades nadalenques han accelerat moltes necrològiques.
Ara és un temps delicat pel que fa a les relacions humanes. L'amistat, que, en la jerarquia dels sentiments extrafamiliars ocupa el segon lloc, diuen que el primer és l'amor, en aquesta temporada de l'any corre el perill d'esbravar-se com un Alkaseltzer oblidat en un tassó amb quatre dits d'aigua. I tot per culpa dels àlbums, de les fotografies de viatge que han fet els nostres amics. Les cases de fotografia, que amb la irrupció del vídeo domèstic havien anat a la baixa, ara tornen a omplir la ciutat amb els seus reclams de cromatisme agressiu. Això és senyal que la fotografia s'ha recuperat i fins ha intensificat la presència en la vida social. Ja sabem que es així, i supòs que quasi a tothom li agrada repassar les pròpies fotografies de fa ics temps. Però això quan ens cau bé, no quan els cau bé a uns altres. De manera que ara, si voleu un consell, quan els amics que han viatjat, encara que sigui aquí d'açà mateix, us convidin a sopar, tingueu a mà una bona excusa. Si no, o bé durant l'aperitiu o durant el cafè, el ritual de les fotografies del viatge us pot obstaculitzar greument la digestió. Perquè, meam, què teniu a veure vosaltres amb aquest guàrdia forestal tan simpàtic de Cazorla? I per què hem d'admetre que una dada errònia sobre el Delfinat és bona perquè els vostres amics hi han estat de passada? Sovint els viatges són una font d'incultura, perquè mai no estam disposats a reconèixer un error sobre un lloc on hem estat de cos i ànima. Abans es deia que hi havia gent que viatjava com les maletes. Però ara és pitjor. Viatjam amb interès cultural i, sigui per manca de base, per escassa formació dels guies que ens acompanyen, o perquè els prestam una atenció només intermitent, en el sac de la cultura hi acobam tota mena de desbarats. Així que, atenció amb el que us mostrin i el que us contin. Perquè, encara que aquest consell neix de l'enveja insana que em feis els que aquest estiu heu pogut viatjar, no penseu que és del tot inútil.
