L'altre dia vaig assistir al col·loqui «Dona i guerra», organitzat entre altres institucions pel Govern balear. Han estat unes jornades molt interessants, perquè la gent que hi ha participat ens ha donat a conèixer una interessant informació sobre la guerra i sobre la problemàtica actual de Bòsnia i Hercegovina.

Si el col·loqui em produïa un sentiment de ràbia, pel tema tractat, més gran fou aquest sentiment quan la vaig sentir a vostè, presidint l'acte, parlant en castellà. Després de parlar dels drets humans i de solidaritat, com és possible que vostè, sra. Rosa Estaràs, pugui parlar amb aquests arguments, si no és capaç de defensar públicament la llengua de la Comunitat que representa, en un acte on la repressió i la intolerància eren les protagonistes?

No em dirà que l'excusa de parlar en castellà eren les dones convidades al col·loqui, perquè totes es troben ajudant el poble amb les seves diferències culturals i lingüístiques, i no al costat dels polítics ni al costat dels estats, els quals vostè amb la seva actuació també representa.

Jo li assegur que parlar en castellà no hauria representat cap problema, ni per al públic ni per a les ponents, tres de les quals només parlaven en la seva llengua. Fent-lo en castellà, l'acte de solidaritat amb el poble bosnià va servir a la vegada de menyspreu cap al nostre propi poble.