Paraules impúdiques i malsonants

Un dels beneficis de la Universitat catalana d'Estiu és el temps. Tothom, des de l'alumne més jove al professor universitari més reconegut, disposa de tot el temps del món per compartir-lo amb qui tengui al seu costat. Allà no hi ha despatx, ni telèfon, ni dinar de compromís. Això fa que s'entrunyellin tertúlies curioses amb gent insòlita a qualsevol hora del dia o de la nit. Una circumstància fortuïta, com fer coa junts per dinar, et pot fer compartir taula amb el batle de l'Alguer, amb el bisbe Deig, amb el president de l'Institut d'Estudis Catalans, o amb aquella al·lota tan terriblement seductora que fins ara només havies pogut admirar de lluny. Enguany, perquè vaig coincidir amb ell a l'hora de sopar, vaig xalar molt amb la sàvia i ocurrent conversa d'Enric Cassasses, catedràtic de Química, membre de l'IEC i expresident de la Universitat Catalana d'Estiu. Va començar per comentar la intervenció del seu germà, el metge Oriol Casasses, al debat del dia, recordant que havia denunciat amb cert escàndol les pressions del termcat (l'organisme que fixa la terminologia científica en català) que, a la revista Notes sobre neologismes havia recomanat l'exclusió de la paraula tocologia per mor de la seva etimologia aparent, que podria induir a creure que és «la ciència dels tocaments», i això, sens dubte, atempta contra el bon gust i el rigor elegant que ha de tenir qualsevol branca de la medicina, i més si tracta dels baixos. També ridiculitzava, el doctor Oriol Casasses, que el termcat, s'oposàs a l'adjectiu obstrètic adduint que la partícula tètric no hauria d'anar associada al fet d'un naixement, per allò de la malastrugança.