Andreu Vidal
No entrarè ara a desmenuçar públicament les vuit o deu ocasions que el poeta Andreu Vidal i jo tinguérem per conversar una estona, com acostuma a fer la gent en articles d'aquest estil, tributant-se un homenatge a ells mateixos abans que al difunt de torn. Només a manera de resum, diré que vaig tocar amb les mans els motius pels quals se li atribuïa un caràcter difícil. Però també vaig entendre que, rere el seu posat aparentment sull, hi havia molta més ironia, molta més intel·ligència i molta més puresa de cervell i d'ànima de les que està disposat a tolerar un món com el nostre, que ha convertit en valors socials l'estupidesa i la hipocresia, i que ha creat una ficció d'igualtat consistent a fer passar tothom per beneït. Andreu Vidal no tan sols no hi transigia, amb aquest estat de coses, sinó que no es molestava ni a fingir que el suportava, i preferia anar impúdicament desfermat d'ulls i de paraula. Andreu Vidal tenia un punt meravellós de goliard medieval, i això, avui, entre europeus moderns, civils i raonables, no s'usa.
També a Opinió
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Nova junta gestora de l’OCB d’Inca
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.