Quan el grupuscle neonazi de sempre va atemptar, la nit del dissabte, contra el repetidor d'Alfàbia, no esperava trobar una resposta tan irada per part dels poders públics. Acostumats, com estan els seus membres, a ser qualificats de bandarres per tal de llevar importància al seu vandalisme, han quedat d'allò més sorpresos en veure que aquesta vegada ningú no els riu la gràcia. Jaume Matas va tenir notícia de l'incident a la llotja del Nou Camp, i des d'allà mateix va telefonar a la Delegada del Govern per saber si les forces d'ordre públic ja treballaven en la identificació i localització dels terroristes. I l'endemà, abans de cruspir-se el croissant, ja havia telefonat a Ferran Gomila per tal d'expressar-li la seva solidaritat amb els socis de Voltor. El mateix diumenge, el seu gabinet de premsa va emetre un comunicat condemnatori de l'atemptat, en el qual expressava, a més a més, el seu respecte per l'Obra Cultural Balear així com la ferma voluntat del govern que presideix de posar al servei dels ciutadans de les Illes Balears els mitjans necessaris per a continuar endavant el procés de normalització lingüística. Al mateix temps, Guillem Reynés, va fer saber en roda de premsa que s'havia comprat un capell i que la ideologia del Reial Mallorca ja no és la mateixa del trenta-sis. En conseqüència, l'home d'Asensio a la presidència mallorquinista, refusa les activitats feixistes i la manipulació que fan aquests dels símbols de l'entitat que representa. No acaba ací la cosa. Pilar Ferrer, la diputada "l'altra, la consellera, té tothora les mans amb aigua i lleixiu per tal d'esvair el tuf a pecat mortal que li fan", proposà fer una manifestació de solidaritat amb l'Obra, i així podria lluir el vestit d'un roig encès que va estrenar a la processó del Corpus. Un tal Antonio González Navarro va fer saber a Manuel Ferrer que el seu sentit ètic de la convivència idiomàtica l'obligava a condemnar públicament qualsevol mena d'extremismes, siguin els estrictament verbals del professor Palou com els violents dels neonazis. No cal ni dir que el conseller de Cultura hi va estar d'acord, i decidí sumar-se a la protesta generalitzada tot fent un comunicat reivindicant les peres de Lleida. D'altra banda, Carme Feliu va fer unes manifestacions força cíviques en les quals reivindicava el dret dels mallorquins a rebre informació en la seva llengua. I els membres del claustre de l'Aurora Picornell acordaren tenir tot el setembre la bandera del centre a mitja asta, encara que no sabem si és perquè s'ha condemnat un company de feina per fer ús de la paraula i comencen a sentir-se'n culpables o perquè estaven veritablement indignats per l'atemptat a Voltor. També han condemnat l'atemptat, la Cambra de Comerç, diversos col·legis professionals i en Tolo Güell. Davant aquesta resposta unànime de rebuig, Catalina Cirer no ha tingut altre remei que ordenar als seus homes que parin rateres. Per tant cal creure que s'arribarà a l'aclariment de la veritat, i si no som vius som morts i el conte ja s'ha acabat. Vull dir que tot el que he contat és mentida. En comptes d'ésser aquesta, la veritat és una altra ben diferent. Al cap i a la fi no podem ignorar les nostres rels pregones. I som ciutadans d'una petita, trista "afegim embrutida, amb el permís d'Espriu?" dissortada pàtria.