El mes d'agost és el moment de l'any en què esdevenen les pitjors pedregades, coincidint amb l'època en què les temperatures superficials són més elevades, la humitat ambiental també assoleix valors molt alts a les capes inferiors, i a més comencen a arribar entrades d'aire fred en alçària amb major intensitat que al juliol.
A més el mecanisme de convergència de l'embat, quotidià en aquesta part de l'any, actua com afavoridor de la formació de tempestes virulentes a l'interior de l'illa.
Precisament la convergència dels vents marítims cap a l'interior de l'illa és responsable que l'àrea castigada amb les pedregades més intenses segueixi aproximadament la línia que, en diagonal, va des de la rodalia de Santanyí fins al peu de la Serra de Tramuntana a la zona compresa entre Santa Maria i Inca. Els afeccionats al vol lluire i al parapente coneixen bé els corrents ascendents que es desenvolupen seguint aquesta línia.
La notorietat de les tempestes amb pedra a l'interior de Mallorca és tanta que segurament alguns episodis podrien sortir esmentats als llibres dedicats a valors extraordinaris. Així, el meteoròleg Climent Ramis en un opuscle sobre el clima de la rodalia de Llucmajor, relata com el 17 d'agost de 1952 el Migjorn insular va veure una calabruixada amb pedres de dimensions mai vistes. El diari Baleares informa com dins l'església des Llombards —al terme de Santanyí— es va recollir un especimen de pedra amb un pes d'1'5 kg. Aquest pes pot semblar inversemblant, però durant tempestes d'aquesta mena quan una sèrie de pedres indivivualment prou grosses queden cohesionades durant la caiguda poden arribar a configurar veritables meteòrits, i segons els testimonis presencials aquell dia queien pedres amb un rodó que superava àmpliament el d'ous de gallina.
Aquestes dimensions polvoritzen els valors que la bibliografia meteorològica a l'ús aporta com a màxims d'arreu del món, i deixen fora enrera els poc més de 800 grams que pesava la pedra recollida que té l'honor d'esser el rècord oficial i que va caure —com no— als Estats Units, concretament a Coffeville —devers Kansas.
Hom pot pensar en l'excepcionalitat del temporal de 1952 al sud de l'illa, però hi ha d'altres exemples de virulència també molt notable, com la tempesta del 26 d'agost de 1967 a Santa Maria, esdevinguda en circumstàncies meteorològiques estudiades per J.Miró Granada. Durant aquest episodi el diàmetre de les pedres superava els 6 centímetres i algunes varen caure agrupades, amb pesos que superaven el quart de quilo, i durant la seva caiguda arrabassaven les branques dels arbres i capolaven les teulades. El Baleares refereix pedres de fins a 185 grams, tot i que Miró-Granada parla de conglomerats que haurien pogut arribar als 850 grams.
Les pedregades intenses d'agost, de les quals la premsa en refereix fins a 7 casos entre 1961 i 1985, han provocat danys molt notoris a la producció agrària.
En aquest sentit destaca la que el 28 d'agost de 1972 va afectar la part dels termes de Manacor i Felanitx, on va capolar literalment la major part de la verema i va tirar a perdre part de la collita d'ametles. Les informacions de l'època refereixen 30 milions de pessetes de pèrdues a la pagesia, a més de descripcions que donen fe de la virulència del fenomen que va obligar a tancar la carretera de Manacor a Felanitx per mor de les branques rompudes que quedaren sobre la via. Sense anar tan lluny en el temps, l'any passat, el 18 d'agost de 1997, de les 4 a les 5 del capvespre un ample redol situat entre els termes de Felanitx, Campos i Porreres va quedar amb l'hortalissa capolada per una pedregada que els testimonis apunten deixava caure pedres com ametles i en alguns moments com ous de colom.
D'altres precipitacions sòlides al mes d'agost encara han duit més coa, com la que un diumenge l'agost de començament dels anys 20 va deixar tot el poble de Sant Joan amb les teulades desfetes, en aquest cas amb pedres que eren com a ous de gallina. Conten alguns testimonis presencials que el que fou desgràcia a aquest poble del Pla va reportar beneficis a viles veïnes.
Tot i que era un dia festiu, el capvespre d'aquella jornada encara hi ha manacorins que recorden l'arribada massiva dels carros de santjoaners a la plaça de sa Mora, on compraren totes les teules veïnals de les gerreries. Mal d'altres, de vegades són guanys per als veïnats.