nubes dispersas
  • Màx: 10°
  • Mín:

Ha mort Fidel

La mort de Fidel Castro ha posat de nou a Cuba en el primer plànol de l'actualitat. Opinions oposades sobre la seva persona i el seu protagonisme en la història. Però l'evidència no es pot ocultar encara que sí manipular. Va triomfar la revolució per la fugida del dictador anterior més que per mèrits revolucionaris encara que lògicament recolzada per un poble fart del règim sanguinari de Fulgencio Batista. Castro necessitava suport exterior per consolidar el nou govern i es va vendre a la Unió Soviètica que va trobar l'ocasió d'establir la seva base en el continent americà. A partir d'aquí es va fer comunista i la seva revolució també. Va començar l'èxode del poble que ho va recolzar, defraudat i atemorit, i aquests són els que van tenir més sort. Els que es van quedar s'han hagut d'acostumar a la fam, cartilles de racionament, al partit únic amb únic candidat, i sobretot a la falta de llibertat, adoctrinament marxista des de la més tendra infància per assegurar la continuïtat generacional. Cuba ha estat el trampolí que ha exportat el comunisme a Amèrica llatina i si no hi ha sistema polític perfecte, el comunisme no és precisament el millor. Després del fallit desembarcament a començament de la revolució, Castro va fer la seva pròpia defensa recollida en un al·legat que va titular ‘La història m'absoldrà’, però molts, moltíssims, milions de cubans no li perdonaran per tantes famílies trencades per la distància de l'exili, perquè el sofriment moral dol més que el material. Però només Déu pot jutjar-lo.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.