La Conselleria d'Educació menysprea l'educació
Dia 25 d'octubre, la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ens fa saber que deixa sense efecte els ajuts a les experiències educatives innovadores que havia convocat el maig passat. Aquests ajuts consistien en incentius econòmics per a projectes d'ensenyament ja testats dins les aules. Ens informa, per a més escarn, que des del juny ni tan sols s'ha "constituït la comissió" per avaluar els projectes i que, com ja era de suposar, a causa del "dèficit economicofinancer" (que varen provocar els polítics amb la seva manca de previsió i no els docents), ha decidit desviar els 20.000 euros a altres finalitats.

Aquesta marxa enrere representa una altra prova del menyspreu cap a l'educació. Evidentment, coneixedors de l'actual situació econòmica, consideram just que es destinin els 20.000 euros a necessitats peremptòries. El que no podem admetre és la manca de delicadesa respecte dels professionals (i dels nostres alumnes!) que hem treballat en projectes dinamitzadors de la tasca docent. La Conselleria hauria pogut suprimir la dotació econòmica, però conservar la menció honorífica que haurien representat els diplomes. O hauria pogut optar per premis alternatius, com ara un reconeixement en forma de punts en el concurs de trasllats. Lluny de cercar cap alternativa, la Conselleria fa l'única cosa que sap fer aquest govern: arrasar.

Tots sabem on són els doblers que ens fan falta. Però es veu que una conselleria amnèsica necessita que li tornin a recordar que partides ingents, milers de vegades superiors als 20.000 euros que ara escatimen, es varen invertir en línies de metro que ara es volen tancar, en projectes d'òpera que ningú no demanava, en factures de prostíbuls russos i en més d'un centenar d'empreses públiques que avui troben inútils.

Hem quedat sense premis, però no sense dignitat ni sense memòria. La nostra altura no només professional, sinó sobretot moral, és molt superior a la d'alguns polítics i funcionaris connivents que ara ens governen. I és per això que, en el súmmum de la paradoxa, continuarem fent feina amb ganes i empenta malgrat la Conselleria d'Educació.
JOAN BOVER I SERRA. Palma.

Vendre Mallorca i anar de lloguer
La cançoneta de la campanya electoral era acabar amb la crisi, crear llocs de feina, garantir els pilars de l'estat occidental: sanitat, ensenyament, justícia... i de llibertat, bé, una cosa de no dir, llibertat de triar l'ensenyança en foraster, llibertat perquè els col·locats només parlin en foraster... (Nota bene: en mallorquí "autèntic", d'aquest que diu que vol potenciar la dreta carcamal, al castellà sempre li hem dit "foraster").

Pareixia, deia, que sabien les tresques de l'amor de les tres taronges, la recepta del brou de Panoràmix, els plànols del perpetum mobile i el miracle dels pans i peixos... res d'això, es tractava de tornar a descobrir -millor que els altres, això sí- el Mediterrani, la sopa d'all, que les oliveres fan olives, vaja.

Es tractava senzillament que la dreta sempre ha gestionat millor els doblers dels altres. Això ja per inèrcia havia de generar confiança i tot allò de l'economia s'havia de redreçar empès per les noves cares guapes que han copat la televisió "única" (PP3). Però, malauradament, aquí hi ha una cosa que falla: el sistema. Idò per això també hi ha resposta: la culpa és del Govern anterior. Vol dir que del sistema imperant des de les piràmides d'enmig del desert fins a l'òpera enmig de la mar, posem uns 5.000 anys, la culpa que ja faci cadufs és dels 8 anys del Pacte de Progrés. Això sí que és mala sort.

I doncs què hi ha davall de tant de jeroglífic i travallengües? Doncs res: es tractava de tornar a la caverna, a la balearització, al destrueix i venceràs, als parcs de pirates, a donar seguretat jurídica als il·legals i a les multinacionals apàtrides, i a fer urbanitzable la resta.
PERE LLOFRIU. Palma.

Agraïment a Son Llàtzer
Carta d'agraïment de la família Gomariz Bonnín adreçada a l'hospital Son Llàtzer; concretament a l'equip que forma part dels torns de l'UCI.

Entre els dies 2 i 5 de setembre, la nostra mare, Ana María Bonnín, va ser ingressada greu en aquesta planta fins als darrers instants de vida. Durant aquest temps, vàrem ser testimonis de la vostra gran professionalitat, des dels metges fins als zeladors, infermers i infermeres. Especialment, volem agrair la humanitat que tots ens mostraren en uns moments tan difícils. La vostra tasca fa que puguem continuar creient en el bon cor de la gent, cosa difícil en aquests temps...

Rebeu una afectuosa abraçada de la nostra família.
MANUEL GOMARIZ BONNÍN. Palma.