2011 o el cant de la Sibil·la
Tenc una sensació, un pressentiment, una mena d'indici de presagi pel que fa al 2011. Em fa por. És el número d'un any només. Però com a número i com a mesura de temps, em vehicula una percepció desagradable que ja no ens en queda més, de temps. Talment com el venciment d'un deute o com el reconeixement que allò que tant de temps hem anhelat ja no és possible. Com si s'acabés el temps, el nostre temps. Ja no és que la vida quotidiana dominada pel consumisme i l'individualisme ferotge hagi fet de les persones uns simples objectes d'usar i tirar sense possibilitat de reciclatge. És que el món ja no ens hi vol, aquí. Ja no pot més. Es mor. Potser tampoc per a ell ja en queda, de temps.
Una mena de sibil·la vella em va contar que Déu va proclamar que no tornaria a castigar mai més el món amb un diluvi universal, però no va dir res que no es pogués pegar foc. Com Mercuri.
La Nit de Cap d'Any una suïcida d'Al Qaeda va matar vint-i-una persones més, a part d'ella, davant una església copta d'Egipte. Dia 2, Michael Moore fa pública una carta al Govern suec en què denuncia la seva impunitat pel que fa als violadors d'aquell país i la caça al negre que insta contra Assange. Són notícies que deixaran de ser-ho ben aviat. No en el sentit que deixin de cridar l'atenció a tot al món, sinó perquè en donaran pas a altres igual o més rellevants per a milions de persones d'arreu del món. El món va molt accelerat. Les notícies d'importància se succeeixen a un gran ritme. La situació econòmica és tensa i sembla que marca el pas al món, tot provocant esdeveniments accelerats. Tot plegat, com si una situació nova rere l'altra ens anàs xuclant en espiral pel forat d'una pica.
Quina pot ser la propera notícia? Que la Xina, a pesar de tot i per raons que ara mateix desconeixem, també cau? Que l'euro deixa de sobreviure? Que el crac perfecte arriba enmig d'una onada d'accions de terroristes suïcides que no es poden aturar? Que els exèrcits surten al carrer per sufocar les revoltes socials? Que el feixisme pren el poder directament o es lleva a la fi la seva màscara demòcrata? Es veuen galopar genets apocalíptics. A altres llocs com a l'Iraq, a l'Afganistan, a Haití, a l'Àfrica... fa temps que ja hi arribaren. Aquí ens visitaren altres vegades i molts no se n'anaren mai; ara els arriben reforços.
Sense salvació possible, un rostre d'estupor i pànic davant la visió de la realitat, crits de clemència contra un estat sord que imposarà la fosca abans que el foc final ho abrasi tot.
Joan Vicenç Lillo i Colomar. Alaró.

El papa i la pau
A la missa de Cap d'Any, el papa tornà a parlar d'un ordre internacional just i pacífic; que la humanitat no ha d'acostumar-se als conflictes que provoquen víctimes i que posen en perill el futur dels pobles. Així mateix, el papa va fer una crida als responsables de les nacions perquè s'entossudeixin de manera concreta i constant per construir la pau al món. També parlà de persecució religiosa, malgrat que altres vegades ho havia fet. El pontífex és una persona gran i pot semblar que exagera, però per la defensa que fa de la pau al món, l'imperi que viu de les guerres contínues i que obliga els altres països a ajudar-lo no li agrada i intenta desecreditar-lo. Per què tanta premsa dels abusos sexuals per part de l'Església que ara surten a la llum, si es feren en temps dels anteriors papes?
Francesc Domènec Ferré. Palma.

Nit Bona, Nit Vella, el mallorquí i el català
Serà veritat que la nostra llengua està condemnada a desaparèixer? Això sí que no ho sé, i mira que m'encantaria dir-vos-ho, però que en el futur es parlarà encara pitjor que no ara. D'això, no en tenc cap dubte. He fet una comprovació en aquests dies de festa i no us exager gens. Els catalano-parlants de Mallorca hem oblidat per complet -o els d'aquesta generació no ho hem sabut mai?- que la Nit de Nadal i la Nit de Cap d'Any no es diuen ni "Nit Bona" ni "Nit Vella" ni "Nochebuena" ni "Nochevieja", perquè en el parlar comú de cada vegada s'entrecala més el castellà, com ho demostren alguns dels nostre polítics més prominents , com Rosa Estaràs, José Ramón Bauzá i fins i tot també (però en menor escala) el nostre president algaidí.
Molt de parlar de les "modalitats", però ningú no defensa la nostra parla de la invasió de l'espanyol. Que l'espanyol s'entremescli amb el parlar mallorquí es considera "natural", però aixó sí, no diguis mai una paraula que s'empra al Principat, com ara "barret" o "gos" o "got", perquè ja sortiran els de sempre i et diran que ets un "catalanista" i que aquest mai no ha estat "es xerrar de Mallorca".
Antoni Mas. Palma.

Son Espases
És lògic que l'actual Govern d'esquerres estigués obsessionat a inaugurar l'hospital de Son Espases uns mesos abans de les eleccions. El seu esforç més important aquesta legislatura ha estat impulsar aquesta obra, que és caríssima. Però ja podien preveure que inauguraven un problema. Posar en marxa sense entrebancs una estructura d'aquestes característiques costa anys. Pens que haurien d'haver anat més a poc a poc en tot el que representava el trasllat de l'enorme maquinària de Son Dureta. Ara les protestes s'acaramullen en el nou gran hospital per part de metges i personal sanitari, i el descontentament s'acaba transmetent a les persones que necessiten atenció. Era previsible.
Joan Alorda. Palma.