La política i els polítics
Això de ser polític o de dedicar-se a la política de cada dia em deixa més astorat. No tan sols pel fet del que hem vist aquests darrers mesos, on expresidents triats democràticament desfilen pels jutjats per donar explicacions del que varen fer o varen permetre fer quan governaven, o que una presidenta d'un parlament hagi hagut de dimitir de la vida política per fer coses que no hauria d'haver fet o permetre que es fessin, i que també han hagut de dipositar centenars de milers d'euros simplement per no anar a la presó. No, tant és. Aquestes persones o els partits polítics als quals pertanyen o pertanyien segons les enquestes tornaran a governar les Illes Balears, així que no s'amoïnin, només han d'esperar cinc o sis mesos i ja tendran feina almanco per a quatre anys. El que em deixa més astorat és el que ens diuen ara els qui ens governen. L'altre dia vaig escoltar al senyor Gabriel Vicens que deia que les emissions de CO2 foren un 12,4% manco el 2009 i que es preveu que per l'any vinent hi hauria una reducció d'un 5%.
El que em va rematar de debò fou quan digué que aquest Govern s'haurà gastat al final de la legislatura uns 95 milions d'euros per combatre l'escalfament global o el canvi climàtic, com se'l vulgui anomenar. Em pregunt si dins aquests 95 milions d'euros hi ha incloses els adhesius que els hotels posen dins les cambres de bany de les seves habitacions per informar els turistes de la importància d'estalviar aigua i no mal gastar llum, atès que el medi ambient està molt fotut. També em pregunt si moltes d'infraestructures, hotels o cases particulars han decidit d'una vegada desfer-se de les seves companyies elèctriques tradicionals i optin per energies més netes. Hi ha vegades que pens que quan un polític anomena una xifra de milions d'euros per a un determinat objectiu social o polític en realitat no són tants de doblers per a allò a què va destinat, o pel contrari, s'aprofiten de la ignorància de la societat tan poc iniciada en els temes mediambientals o en les conseqüències esgarrifoses de les emissions de CO2.
Crec que això darrer és més probable, ja que si els nostres governants acudeixen a fires de turisme dient que el turisme alemany o britànic augmentarà de manera considerable, que tiren endavant projectes de carreteres amb l'excusa de desembossar certes zones i que aproven l'enèsima construcció de blocs d'habitatges sense plaques solars, tot em fa pensar que els polítics i governs fan públiques aquestes (des)informacions per fer veure a la població que fan coses pel medi ambient, que se el cuiden... Creuen que per dir que algunes centrals o fàbriques funcionaran amb gas natural ja tot està minvat. Em pregunt si aquest augment de vols que diuen que es produirà la propera temporada rescabalaran les pèrdues d'aquestes fàbriques o centrals que funcionaran amb gas.
MIQUEL ESTELRICH. Cala Rajada.
El "refugi d'animals" assassina les pobres mascotes amb gas
Una amiga, després d'uns dies sense veure al seu moix, va telefonar a Son Reus per comprovar si algú l'havia portat allà. Li van dir que no havien rebut cap moix de la zona on viu la meva amiga. Com que no s'ho va acabar de creure, es va desplaçar fins allà i va poder esbrinar que els animals recollits del carrer són tancats, tots mesclats dins una habitació, fins que són assassinats amb gas, si no s'han matat abans entre ells. També va comprovar que encara que sàpiguen perfectament que tenen l'animal en qüestió, diuen que no perquè no volen atendre el públic, cercant aquests éssers tan estimats.
És una mort lenta i molt dolorosa per a unes criatures que t'ho donen tot a canvi de molt poc, i que l'únic defecte que tenen és la curiositat, que els porta a sortir del marge del seu habitatge, per tornar-hi per si sols, si no són espantats o capturats. A més, si els agafen és perquè són mansos i dòcils, si no no podrien agafar-los; els moixos realment salvatges són impossibles de capturar.
Tornau aquests animals als seus amos angoixats, que els cerquen sense èxit. Anar pel carrer, no és delicte, si ho fos caldria condemnar a mort tota la humanitat.
Perquè l'anomenen "Refugi d'animals"?
MARIA ISABEL ROSSIÑOL DE ZAGRANADA. Palma.
Platja de Palma
Es critica la Sr. Armengol per voler una Platja de Palma mallorquina i es comenta l'estupidesa de la idea mentre es discuteix la mallorquinitat, ja que tot allò considerat mallorquí és mediterrani i de d'altres bandes (menys la balearització). I per què no ho sembla si és així de veritat? (que no ho és). El primer geòleg mallorquí, el doctor Bartomeu Darder (cosí d'Emili Darder), ja va deixar ben clar fa quasi 100 anys quins són els factors de la bellesa de Mallorca. És el seu medi físic (la geologia) que condiciona llavors el paisatge. Disposar d'una bellesa natural única ha fet que les cultures que aquí han arrelat l'hagin modelada d'una manera harmoniosa i integrada. Un temps cap element no rompia l'harmonia. Tot era construït amb elements de l'entorn fos de l'estil que fos. Per això s'integrava ràpidament en el paisatge. Per això és ben mallorquí i bé s'observa si es viatja un poc. Ara tot s'ha desbocat i hem tornat estufats. Qualsevol persona sensible fa el feix en veure Gesa vora Bellver i la Seu o l'Arenal sobre cap Enderrocat. El projecte de la Platja de Palma, qualsevol projecte, ha de tenir personalitat i s'ha d'harmonitzar amb l'entorn. Com a mostra, Bellver, la Seu, Banyalbufar, qualsevol possessió.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.
