En relació amb les notícies sobre la residència Novaedat d'Inca
Em sembla pervers generalitzar i més encara quan les informacions no són contrastades. Aquesta setmana, hem pogut veure en els mitjans de comunicació que han denunciat la residència Novaedat d'Inca per un cas de lesions per imprudència. L'únic interès d'aquesta informació té a veure amb la morbositat del cas d'abril de 2009, quan aquesta residència va haver de canviar la gestió per la desastrosa atenció que s'hi prestava. Tanmateix, crec que hem d'atendre certes diferències entre aquests casos.

En primer lloc, en el cas de 2009 la informació era que el "xibiu" es tancava perquè era un desastre. Era una informació contrastada i que sí que podia tenir interès informatiu, ja que un servei públic, gestionat amb diners públics per unes mans privades massa avaricioses (pel que sembla), no estava complint amb els mínims estàndards de qualitat, per no dir que era indecent el tracte que allà es podia rebre, ja que s'atemptava contra la salut pública.

El cas d'aquesta setmana és, simplement, que una família ha posat una denúncia per lesions per imprudència. Aquesta notícia hauria passat sense pena ni glòria si no fos pels antecedents de 2009. Tanmateix, aquesta premissa és errònia. Pretendre enllaçar-hi un "altre" cas de mala praxi és una fal·làcia, ja que l'únic que comparteixen ambdós casos és l'edifici, perquè les estructures de gestió són diferents. Per què no tenen el mateix interès altres denúncies que es generen cada dia?

Una denúncia d'aquesta entitat només té sentit després d'haver exhaurit les vies anteriors de reclamació davant de l'empresa (Novaedat) i, per tant, em sembla una mica precipitada. Actuar en primera instància denunciant fets d'aquest tipus ens du al model americà, que hem après en les sèries de televisió i en la premsa rosa, de denunciar als jutjats el que la nostra inutilitat no ha sabut resoldre mitjançant el diàleg. Sens dubte, un nou fracàs de la intel·ligència.

El que més em crida l'atenció és que en cap cas, enlloc, no s'entra en detall. I si aquesta dona tingués problemes per caminar? I si tingués una malaltia degenerativa que li va impedint de mica en mica mantenir-se dempeus? I si aquesta persona no és capaç de recordar que ha d'emprar un bastó, un caminador, una cadira de rodes per desplaçar-se i, en lloc d'usar-los, decideix aixecar-se per irremeiablement caure després? I si aquesta persona necessita unes cures individualitzades que en una residència no li poden practicar perquè és imprescindible que estigui vigilada molt de prop? Però això no importa, perquè agrada molt més i ven molt més passar-se al costat groc de la informació amb una notícia sobre una investigació de lesions per imprudència. Per imprudència de qui? De la pacient? De la família? De la direcció del centre? De l'equip d'infermeria responsable de les cures? Massa preguntes sense respondre que permeten als eixelebrats d'internet opinar cruelment amb vagues generalitzacions feridores.
Alejandro Aparicio Díaz. Inca.

Els set pecats capitals El projecte de reforma de la Platja de Palma que ens volien vendre era:
Irrespectuós. Sense respectar el que hi ha de valor. Conservant el que ja no en té.
Especulatiu i bufa. Construir, faraonitzar, matificar. Qui en dona més?
Sord, curt i egoista. Sense escoltar molts d'afectats ni comptar amb els estudis anteriors fets, però escoltant els que no miren per l'interès general.
Classista. Impopular. Vips 5 estrelles? I amb els residents, què en fem?
Obsolet i impersonal . Como nos ven los "forasters". Del Caribe a Honolulú.
Embullat. Si en el transport, la cosa més fàcil del món en un indret lineal, hi havia un embolic enorme, imagineu en la resta. Quin turisme hi volem, allà? Algú ho té clar?
Traït. Confiar en l'enemic, a qui sols li importa fer mal, el seu propi interès i no en l'interés general sense tenir un Govern ferm, porta a quedar amb el cul a l'aire. S'ha estat, però, prudent, no covard per molt que diguin ara les raboses.

En el pròxim, intentin fer el contrari (cuidat, consensuat, respectuós, sa, clar net, popular, personal, digne, just), meiam si surt. En lloc de confiar en Los Madriles, confiïn en la bona gent d'aquí (no en les raboses, com ara) que coneixen bé el nostre turisme per l'extraordinària experiència que tenim en el tema. Si no arriben duros d'altra manera, ho diguin. Tenim dret a saber els xantatges que ens puguin fer en aquesta qüestió, més que res per saber a qui besem el cul a través dels nostres representants. Salut.

Bernat Morey Colomar. Sta. Eugènia.

Més calma a Son Espases
Pens que la salut ha d'estar per sobre de tot i que ara els polítics, els professionals implicats i els ciutadans en general hauríem de donar tot el suport i desplegar tot l'entusiasme possible perquè l'entrada en funcionament de l'hospital de Son Espases sigui un èxit. Què podria passar si no fos així? Quin desastre de societat seríem si allà es multiplicassin els problemes? El primer de tot és la salut dels nostres malalts, un fet que està moltíssim per sobre de la política. No crec que a ningú que tengui internat un pare o un fill a SonDureta li faci gens de gràcia aquest desgavell d'enfrontaments. El que volen els ciutadans són bons serveis públics, començant per la sanitat. Estic d'acord que s'ha de debatre sobre el que costaran els aparcaments, però el primer de tot és la salut.
Manel Garau. Palma.