Rebentablocs
Si de rebentar es tracta, i l'anonimat els empara, els rebentablocs proliferen com els virus.
D'entrada la seva finalitat és inconfessable, aleshores punxen amb batallonades de distracció. El més pràctic els és seguir el tema exposat, però distorsionant-lo posant travetes al que semblava estar clar. Tanmateix, però, el que escriuen i el que pensen és diferent, cosa que forçosament queda reflectida en un comentari poc coherent, o un bunyol, però això és tan freqüent, a l'internet, que encara no és indici de res, especialment pels blocs altruistes que funcionen amb la màxima de "to er mundo e güeno". Per fer durar la comèdia és essencial escriure amb careta i signar amb un malnònim mutant. Però com que d'internet parlem, dèiem, continuem sense detectar res d'anormal.
El cas és que contestar una batallonada d'aquestes encara complica més la cosa, perquè el rebentablocs tampoc no sap ben bé que demanava, aleshores cap resposta no li farà el pes, probablement torni a remenar els mateixos dubtes i d'aquesta manera hom entra en una espiral de dois sense solució de res. L'objectiu preferent és embrutar el treball dels blocaires columnars. Per això no cal fer cap exposició complexa ni molt menys estructurada. No. Basta fer de beneit... "això no s'entén" referint-se al treball que han suat els altres. L'autor del treball exposat, innocent, esmerça un altre caramull d'hores per tornar-ho a explicar, mentre el rebentablocs jeu... i, quan es lleva, s'ho mira, i torna a dir: "encara no s'entén". Això si no té la santa barra d'aprofitar el treball dels altres per extreure'n frases, desseparar-les del context, barrejar-les de qualsevol manera i torna a enflocar a la, ara ja, víctima: això no és així...
A partir d'aquí, qualsevol cosa: rebolcar-se en els tòpics contra la ciència, sembrar dubtes sempre seguit, demanar el que s'havia deixat clar a l'exposició inicial, i si no saben per on prendre encara poden sortir amb una d'aquestes: "L'altre dia en va sortir un per la tele i va dir que la mare de Déu nomia Joana" ('?) Ja me tens els amics del blocs repassant els evangelis a veure per on ha pogut trabucar aquell tarambana. Perdó: presumpte tarambana. Cal esser extremadament delicat amb el fantasma que et fitora i intenta arruïnar el teu treball. La interlocució per internet també coixeja i sempre ens queda l'esperança que tot sigui un malentès. D'altra banda, per molt que sembli que hem tocat fons, encara pot empitjorar. Encara et poden acusar d'antidemòcrata, per dir una cosa finona, no fos cosa...
I així s'escriu la història de no pocs blocs: els que aportaven ciència i experiència dimiteixen, mentre els rebentablocs es queden; si han de mutar i botar de bloc, més divertit encara. I és que... com l'internet, no hi ha res.
PERE LLOFRIU. Palma.
Son Espases
Bona tarda,
El programa informàtic de Son Espases és un embull, l'altre programa de Son Dureta era quasi perfecte i aquest té moltes imperfeccions, i això que és Made in USA. Fins i tot el programa de triatge d'urgències, que és Made in Andorra, és millor. Desig que Son Espases sigui un èxit, però començam malament. I que consti que malgrat que el lloc d'ubicació no sigui el millor és ben necessari un hospital capdavanter per a l'Illa. Moltes gràcies.
OSCAR PUJOL. Palma.
Literatura i masclisme
El fet de ser escriptor implica, normalment, un reconeixement de la societat, però no fa millors algunes persones que amb els seus comentaris, actituds o declaracions es retraten simplement així com son: absolutament menyspreables. Els exemples més recents són les declaracions de Sánchez Dragó i de Pérez Reverte. El primer és un personatge que no ha passat mai d'escriptor de mitja pell i sempre s'ha caracteritzat per la seva pedanteria, el seu intel·lectualisme artificial i per presumir de ser un atleta del sexe tàntric. Superant-se a ell mateix, es despenja ara bravejant d'haver se colgat amb dues "putetes" japoneses de 13 anys. Que ho hagi fet ja fa fàstic, però que no s'hagi pogut reprimir de contar-ho em produeix un sentiment que és difícil d'expressar.
L'altre fenomen ha dit que el ministre Moratinos va deixar el seu càrrec "como un perfecto mierda "i això perquè se li escaparen unes llàgrimes al moment del comiat. A Pérez Reverte li ha pujat l'èxit a la closca i des d'aquesta posició de superioritat, no té cap problema per mostrar-se tal com és: "un perfecto macho". Supoòs que no sóc l'únic a qui actituds com aquesta produeixen ganes de vomitar.
Que sàpiguen aquests figures que la seva actitud és estúpida, ridícula i passada de moda, però per desgràcia, reflecteix l'opinió d'una bona part d'aquesta Espanya masclista, centralista, fonamentalista i cavernícola que identifica el seu sentir amb la espanyolitat i un amb un "ardor guerrero " quasi dogmàtic, dels que molts altres, afortunadament, no ens sentim part. Així no, gràcies.
TOMÀS NAVARRO. Palma.
