El maquillatge de la corrupció política
Mai no he sabut amb certesa per què els fiscals batiaren una de les operacions contra la corrupció política amb el nom de "maquillatge". Alguns apuntaren el costum estètic de la presidenta del Consell; altres, la implicació en el sumari d'una maquilladora... Sigui el que sigui, avui crec que he entès què en podria ser la causa, en llegir al seu diari que el fiscal demana quasi la mateixa pena als presumptes cervells de l'operació i al cap administratiu que suposadament possibilità el "maquillatge" de l'actuació corrupta.

Sense justificar la intervenció de l'empleada pública en qüestió -no dubto que ella ho farà millor que jo-, vull defensar la seva presumpció d'innocència i denunciar el que per mi és l'arrel de la corrupció política. Crec que el fiscal, més que acusar unes persones vol condemnar un sistema de fer política al Consell de Mallorca des de l'any 1995.

Si no vaig errat els funcionaris s'ho van inventar per col·laborar amb els governants en la consecució dels objectius polítics mitjançant els instruments administratius corresponents. La seva independència, la seguretat laboral i el dret de inamovibilitat en el càrrec els permetia aturar els peus als polítics sempre que volguessin sortir del botador. Aquesta situació començà a canviar quan els polítics ja no s'acontentaren en la seva tasca de govern, sinó que envaïren el camp propi dels empleats públics, col·locant en llocs de responsabilitat administrativa persones de la seva "confiança". Al Consell de Mallorca, que és el que jo conec, primer fou la politització dels directors que foren substituïts pels directors insulars, després la dels caps de servei i caps d'unitat que foren substituïts en alguns casos per caps de fava i, finalment, amb Unió Mallorquina, quasi tothom qui no fos soldat ras.

Així i tot, aquesta formació "política" organitzà un exèrcit de voluntaris per cobrar del Consell i fer "feina" per al partit. Tot un sistema estructural per maquillar la corrupció política de forma administrativament correcta.
Així les coses dins el Consell, no em sorprèn, per la meva pròpia experiència en aquesta institució, que la cap del Gabinet de Premsa sigui una víctima d'aquest sistema corrupte; pressionada o, fins i tot, coaccionada pels seus protectors polítics, en el millor dels casos n'ignora la tasca maquilladora. No seria l'únic des que començà, al Consell de Mallorca, aquesta nova forma de governar. I ben segur que tampoc no serà el darrer si no es restitueix la dignitat als funcionaris de l'Administració i es torna la política al seu lloc.
ANTONI COLOMAR MARÍ. Palma.

José Ramón Bauzá, un catalanista camuflat
Totes les declaracions que darrerament ha fet José Ramón Bauzá en defensa de les modalitats lingüístiques de les Illes Balears són simplement mentida. A la seva pàgina web, el president regional del Partit Popular renuncia per sistema a les nostres formes verbals i les barata amb les barcelonines: parlant en present d'indicatiu, diu "estem", "insisteixo", "remeto", "demano", "exigeixo", "paguem", "mantinc" i "sóc". En bon mallorquí, menorquí i eivissenc sempre hem dit i deim estam, insistesc, remet, deman, exigesc, pagam, mantenc i som, formes ben tradicionals en la llengua clàssica i tan correctes com les barcelonines que Bauzá ens vol imposar.

Igualment, escriu melic per llombrígol (a Menorca llombrigo), cues per coes i últimes per darreres. ¿Ès així com vol defensar les modalitats de les Illes Balears? Segur que és un catalanista camuflat!
Ni tan sols respecta l'article salat com tocaria. Només tres exemples: "els mateixos", "del comerç" i "els partits", que per coherència han de ser "es mateixos", "des comerç" i "es partits".
Un candidat a president de les Illes Balears que treu a rotlo les modalitats només per fer demagògia, que no és capaç de predicar amb l'exemple perque ni sap de què parla, no mereix el vot d'aquells que defensam de bon de veres el mallorquí, el menorquí i l'eivissenc.
Qui juga amb foc es crema, i Bauzà juga amb foc.
LLUÍS CERDÓ FERNÀNDEZ. Palma.

Cans al carrer
Estic indignada amb el que fan molts amos de cans a Palma. Per molta normativa municipal que hi hagi, la realitat és que en molts llocs de Ciutat els animals fan les seves necessitats on volen i els propietaris, sovint, no en retiren els excrements. Aquest espectacle es pot veure cada dia, per exemple, al passeig de Mallorca, però també en la majoria d'emplaçaments de Ciutat on hi ha zones amb jardins. I en alguns casos, que són els més vergonyosos, en qualsevol voravia. Voldria saber quantes sancions ha posat, en un any, la Policia Local per aquesta qüestió tan bruta, contaminant i tercermundista. Estic segura que ben pocs han estat multats. Jo ho veig: No hi ha cap policia al voltant, quan aquestes coses passen, però tampoc no s'ha establert cap sistema de vigilància efectiu. Bastaria que es posassin algunes multes perquè molts d'altres anassin alerta.
LlUïSA MAS . Palma.