nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

Cartes dels lectors

"En suport a la directora del CEIP Son Caliu"
Em preocupa llegir el titular en primera plana del dBalears d'avui, dia 5 d'octubre: "Crucificada per comanar llibres de text en català". M'entristeix la constatació que la nostra llengua és utilitzada como a eina política. M'indigna la criminalització d'un grup de professionals de l'ensenyament que allò únic que volen és dur a terme un projecte didàctic i lingüístic de qualitat per als seus alumnes. Em fa por que un grup de pares i mares, mal anomenats "Associació", es dediqui a perseguir (sí, perseguir) la directora d'una escola pública que té el suport de tot un claustre i que durant anys ha demostrat no només bon fer pedagògic, sinó també capacitat d'organització i un tarannà dialogant i negociador.

Em deixa sense alè que un inspector d'Educació (de qui no cal dir el nom, perquè ell mateix ja s'ha fet prou propaganda parlant del seu parer sobre l'ensenyament en català a diversos articles i diaris) doni suport a aquests pares i mares que el que volen, i ho dic ben convençuda perquè se'ls nota molt, és una escola pública, és a dir, gratuïta, però feta a la seva mida. Em sap greu que en ple segle XXI hi continuï havent gent tan curta de mires que no vulgui aprofitar la riquesa cultural que pot aportar als seus fills el coneixement de dues llengües. Em regira haver de defensar una vegada i una altra el que és nostre i estimam i ens fa poble.

M'il·lusiona, però, saber-me una petita part d'un gran conjunt de persones que lluitam per allò que ens identifica com a nació. Gràcies, equip directiu i claustre del CEIP Son Caliu, pel fet de mantenir viva la flama de la nostra idiosincràsia. I així ho va dir en Miquel Martí i Pol: "Tenim a penes / el que tenim i prou: l'espai d'història / concreta que ens pertoca i un minúscul / territori per viure-la. Posem-nos / dempeus altra vegada i que se senti / la veu de tots, solemnement i clara. / Cridem qui som i que tothom ho escolti. / I, en acabat, que cadascú es vesteixi / com bonament li plagui, i via fora, / que tot està per fer i tot és possible".
Soledad Trapero Cañero. Palma.

El final de la il·lusió
I ja tenim "llest" Son Espases
I l'embut passat pel cap
No van servir de res les troballes
Per aturar el disbarat.

El monstre ja esta "acabat"
Però apressa i corrensos
Escarrufa un hàbitat
Només fet pels interessos.

De les paraules mal dites
Que ens prometeren ajuda
Tan sols queden les mentides
I una tristor molt profunda.

Cavallers!!!!, tinguéreu por
Vos va mancar valentia
No vàreu tenir ni cor
Va guanyar la covardia.

Una terra tan formosa
Plena d'ametllers i de vida
Li heu fet una gran destrossa
Mai no clourà la ferida.

Un estol de ciutadans
Vos ne varen donar amb cullereta
Lluitaren durant quatre anys
I vàrem esser la vostra jugueta.

I uns bons "dellons" que tinguérem
Ningú mos va fer callar
I que guanyéssiu volguérem
Per poder-nos ajudar.

Mai més enganyeu la gent
Apreneu de les persones
I no sigueu com el vent
Ni com les guixes cuitores.
Antònia Lucena Canyelles . Palma.

Consideracions sobre el discurs de Miquel Fluxà
Si res explica les dificultats del nostre país per erigir-se com a poble és la deserció de la burgesia dels seu compromís amb la terra. Dels aristòcrates ja res no en podíem esperar, des que es canviaren la camisa en 1715 i renegaren del seu passat, de la seva llengua i de la seva germandat amb la gent del Principat.

Però la burgesia mallorquina actual no és botifarra. Les seves arrels són ben distintes. Els orígens dels propietaris de les grans cadenes turístiques són forans i, en la major part, humils, molt humils. Han arribat on són gràcies al seu treball i a l'esforç personal, però a partir de la intuïció, i no del coneixement reglat, i això que alguns d'ells no han tingut vergonya ni d'"hablar en castellano porque hace más fino" ni de fer-se nomenar o d'acceptar doctorats honoris causa, que de tot n'hi ha.

Dic això perquè em sorprèn, i molt, llegir en el diari el dicurs que va fer el senyor Miquel Fluxà a la Cambra de Comerç. Aquest empresari hoteler, tan conegut i reconegut, carrega contra els polítics i la corrupció. Ja estaria ben fet si ell pogués parlar des de la distància. Però és que els polítics mallorquins sempre han estat "pròxims" i s'han mostrat "sensibles" (per dir-ho finament) a les exigències d'aquests empresaris. L'únic moment en què no fou així va ser en el primer Pacte de Progrés amb l'ecotaxa, i ja vérem què passà: els hotelers emprengueren una campanya contra el Govern Antich amb el suport d'Aznar. El sarau tingué tant d'èxit que Matas tornà.

Els hotelers són el poder fàctic d'aquesta comunitat, ja ho sabíem i ho hem d'acceptar (quin remei), sempre que no vinguin després a donar-nos lliçons i a dir-nos que els nostres polítics són dolents i corruptes. Au, venga.
JOAN ANTONI MAS. Palma.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.