Us heu aturat a pensar, en realitat, la quantitat de persones que necessiten ajuda, ja sigui laboral, social, personal, familiar, econòmica, de llar, d'aliments, de protecció, d'acollida, d'atenció, de suport, d'integració, de reinserció, d'educació, i moltes paraules que es podrien definir com a mancances personals? Nosaltres, com a integradors socials, treballam amb persones que es troben en situacions desfavorides o en desavantatge social i amb falta de recursos econòmics, a les quals donam tota classe d'estratègies, ajuda i suport per intentar millorar-ne la situació i que puguin arribar a aconseguir autonomia suficient per desenvolupar-se en la vida quotidiana.

Des d'aquí, ens volem dirigir a tota la població i dir-los que no tinguin por d'anar a demanar ajuda, recursos o el que els faci falta, ja que som aquí per intentar donar totes les solucions possibles perquè qualsevol persona pugui sortir endavant. Tothom té dret a viure dignament.

Som un equip multidisciplinari amb tot tipus de professionals, com psicòlegs, educadors i treballadors socials, entre d'altres, i treballam junts per millorar la qualitat de vida, per la reinserció en la societat, la integració, l'estabilitat, etc. Les persones ens hem d'unir perquè qualsevol ciutadà pugui incorporar-se a la societat i evitar el problema del rebuig que es pateix, conscienciar la societat que qualsevol dia podem ser un de nosaltres i no ens agradaria que ens mirassin malament o ens rebutjassin, ja que tots som humans i formam part d'una societat, d'un món, desgraciadament amb moltes diferències socials i desigualtats.

Volem evitar la marginació de les persones suprimint o disminuint les desigualtats socials. Pensau que tots hem d'aprendre, o si més no intentar-ho, posar-nos en la pell dels altres per comprendre la situació, és a dir, tenir empatia. Sense cap dubte, s'ha d'ajudar o bé treballant com a professional o com a voluntari, amb donacions. Qualsevol ajuda és ben agraïda, ja que els serveis socials no disposen de gaires recursos econòmics per tirar endavan tots els projectes que ens agradaria fer.

També volem fer esment que, la societat, que és canviant, ens ha fet més consumistes i avariciosos perquè abans es consumia només per necessitat. Ara, però, consumim allò que necessitam i intentam fer realitat tots els nostres desitjos. No pensam que aquests desitjos ens satisfan durant poc temps i volem més coses, com quan veim unes sabates que ens han agradat molt, malgrat que dins l'armari en tenim moltes, però les acabam comprant al cap d'un parell de dies.

La felicitat que ens havia donat comprar-nos-les s'esfuma ràpid, perquè ens hem cansat i volem una altra cosa. Consumim de manera il·limitada, sense adonar-nos-en, sense pensar que els recursos són limitats i no poden arribar a tothom. Tu també hi pots jugar un paper important. Tu ets important. Ells són importants.

NOELIA BONET. Palma.

Cort i les inspeccions
Els inspectors de comerç de Cort sortiran a inspeccionar el carrer. Ja era hora. I fins ara què feien? Sudokus? Desitjam que facin bona feina i que controlin tot el que es ven de manera il·legal o de mala qualitat (faran un segon Son Reus?), perquè si l'únic que fan és posar multes per beneitures als comerciants honrats (que aquests sí que reben, pobrets, perquè són els únics que paguen) o a fer de simples recaptadors, com els de l'ORA, poden quedar dormint on són ara.

BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.

Condemnar la violència: ETA i el franquisme
El Govern d'Espanya vol que els càrrecs polítics de l'esquerrra abertzale condemnin públicament la violència sense sentit d'ETA. Això seria positiu si no mancàs sentit comú a una classe política que permet que molts de polítics hagin fet carrera en democràcia, no tan sols sense haver condemnat el règim assassí del general Franco, sinó que a més en van formar part, com ara Manuel Fraga, ministre d'Informació i Turisme de la dictadura.

És més: un polític del PP, com Jaime Mayor Oreja, va dir que el franquisme fou un temps molt plàcid: plàcid i 200.000 assassinats i milers de desapareguts!! Més: s'ha prohibit per llei que es mostrin en públic imatges de terroristes, inclosos aquells que lluitaren contra el feixisme i la seva dictadura, "per no ofendre la sensibilitat de les víctimes", mentre que els partits d'esquerres i nacionalistes (PSOE, PSM, EU, etc. etc.) permeten que els símbols feixistes, com ara el de la Feixina, continuïn sent una ofensa quasi "immortal" per a les víctimes del feixisme.

El setge a l'esquerra abertzale i a l'entorn d'ETA es va estrenyent cada cop més, sense que la justícia ni el Govern d'Espanya no puguin o no vulguin destriar entre una esquerra abertzale que repudia la violència com a mitjà per aconseguir objectius polítics i aquella que no ho fa, amb actuacions, com la del cas d'Egunkaria, que ha fet molt de mal a la democràcia. Allò políticament correcte, a esquerra i dreta, és associar nacionalisme basc amb ETA, però no hi ha interès ni voluntat política i judicial d'encalçar el suport a l'extrema dreta i als partits d'ideologia filofeixista.

És més: la Falange és legal i pot denunciar els jutges que els acusen, amb raó, de ser els hereus dels assassins del 1936. Amb aquest panorama, ens hauria de preocupar que a Alemanya l'extrema dreta guanyi adeptes, tot i les lleis reparadores per a les víctimes del nazisme, si ho comparam amb el desert reparador que hi ha a l'Estat espanyol.

MARÇAL ISERN RAMIS. Alaró.