algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
18°

Cartes dels lectors

La ineficaç Llei del menor

Fa uns dies vaig veure un debat sobre l'avorrit dilema entre augmentar les condemnes als menors d'edat o augmentar l'educació per prevenir conductes delictives. Quin interès hi ha plantejant com a incompatibles aquestes dues opcions? Què ocorre quan l'educació falla i no hi ha alternativa legal per condemnar el menor? Per què aquest país continua obstinat a protegir més els delinqüents que les víctimes? La condemna també és una eina per educar els delinqüents i dissuadir els altres aprenents del delicte, però en aquest país els delictes estan de rebaixes. Pareix que tothom se n'entén de tot des de la taula d'un despatx i, ara mateix, el missatge que rep un menor d'edat delinqüent és molt clar: "Cal delinquir fins que la societat s'afarti de donar-me educació, perquè si això és tot, puc prendre'ls el pèl fins haver complert 18 anys exactes".

L'aparent desconeixement del comportament humà que demostren jutges, fiscals i advocats és lamentable, perquè la vida sencera de l'individu és una constant reeducació. Igual de lamentables són les bones intencions de molts psicòlegs i pedagogs flower-power, visionaris que pensen que tot s'arregla dialogant (si Churchill i Roosevelt haguessin dialogat molt, ara tot Europa parlaria alemany).

La gran majoria de conceptes realment importants del trajecte vital s'aprenen en la maduresa, amb la saviesa de la pròpia maduresa, perquè quan un és infant és gairebé una obligació moral fer entremaliadures; i quan un és adolescent, és gairebé simbòlic rebel·lar-se contra tot. Però les entremaliadures i petites rebel·lions no donen carta blanca per matar i violar, almenys en els països seriosos. És el nostre destí com a espècie avançar i adonar-nos massa tard d'alguns errors, però és la maduresa la que corregeix el comportament difús de la joventut i la infantesa, mai al contrari. Això vol dir que no estam en condicions de ser coaccionats per menors d'edat, o per ventura hem perdut el seny per complet? Des de quan tenen els menors d'edat capacitat per fer tremolar un país sencer per una llei ineficaç? Els experts no estan en condicions d'exigir els límits del comportament infantil ni juvenil obviant les víctimes, ni posar contra les cordes l'opinió pública dient-nos passivament quina educació i quins càstigs han de rebre perquè no sofreixin massa aquests petits psicòpates.

L'augment de famílies destruïdes que no tenen cap límit per als capritxos dels infants ha contribuït molt a aquest punt, perquè el pare i la mare s'han reconvertit en pallassos perquè l'infant estigui més content amb un que amb l'altre; aquesta lluita encoberta diu al fill que pot torejar-los quan vulgui perquè li pareixen uns ximples manipulats, sotmesos a la seva completa mercè. Però no ens enganyem, els grans culpables d'aquestes situacions són uns pares incapaços de posar ordre a les seves pròpies cases, acomplexats en part per una legislació esquizofrènica que els impedeix fer-ho: si castigues els teus fills, la llei està darrere de tu; si cometen delictes, és que no els has castigat prou.

Si els pares estan lligats i són culpables al mateix temps, mala cosa, però en aquest país les coses es resolen molt fàcilment des dels despatxos: les víctimes, que vagin al psicòleg o a la tomba i que no donin gaire feina al legislador, als meravellosos i originals jutges i a la societat en general, perquè el pobre delinqüent ha de reinserir-se sense que el molestin durant la migdiada.
Juan M. Sánchez. Palma.

Incorporar el màrqueting a la normalització lingüística

Sempre he pensat que en el disseny de les accions de normalització lingüística hi hauríem de participar gent del món del màrqueting. Si a nosaltres ens interessa aconseguir el nostre objectiu final, la plena recuperació de la llengua catalana en tots els àmbits i amb el màxim respecte a les nostres formes pròpies, hem de ser conscients que el camí no és del tot recte. M'explic, dir l'Aranjassa a un nucli que, des de fa generacions ( jo som santjordier) rep el nom de s'Aranjassa és voler ser més papista que el papa i no parar gens d'atenció als sentiments de la gent. Em pareix una acció insensible i dolenta. No perquè sigui incorrecta, segur que els vostres arguments científics són certs, però aquest tipus d'accions duen més a una artificialització de la llengua que a la seva normalització, especialment en els àmbits col·loquials, que és on estam mantenint la batalla més important.
Ramon Segura. Sant Jordi.

Tour de França

Enguany el Tour de França ha tingut un recorregut diferent entrant a Catalunya. Per cert, que la TVE va tallar el darrer quart d'hora de transmissió de la TV francesa quan s'havien de proclamar els guanyadors. Potser no els agradava que les autoritats catalanes donassin la mà als vencedors? El recorregut per on ha passat el Tour ha estat principalment de mig França cap al sud, o sigui Occitània, terra de singular bellesa, de la llengua dels trobadors. Noms occitans clàssics del Tour com: Còl del Tormalet (tor-re malet); Còl de la Mongia (convent de monges); Lorda, pronunciat Lurda, Lourdes; Còl de Mont Ventos, pronunciat en provençal ventú, poden presentar dificultats de comprensió per la grafia francesa però no pas per l'occitana. Un país germà que cal conèixer.

Atentament.
Francesc Domènec Ferrer. Palma.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Barrufet, fa mes de 13 anys
El senyor Sánchez barreja qüestions que no estan provades com és ara la situació de parelles divorciades amb una suposada mala educació dels fills. Com si les famílies tradicionals fossin molt exemplars. No eren el senyor Rodrigo de Santos , o els bisbes i capellans pedòfils, subjectes que viuen i treballen amb famílies tradicionals?
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente