TV3 i IB3,
un pacte desigual
Recentment, passà per les nostres illes la directora general de TV3, Mònica Terribas. En aquesta ocasió, a banda d'atendre els mitjans per les qüestions de rigor relacionades amb la cadena catalana, Terribas va haver d'afrontar un cúmul de preguntes relacionades amb l'anomenat "acord de reciprocitat" entre TV3 i IB3, mitjançant el qual determinats programes de la cadena catalana deixaran de veure's a les Illes -o seran retransmesos per l'ens balear.
El pacte ha despertat molts recels. Es parla molt de la llibertat d'elecció de canal com un dret irrenunciable, tot i que que fins ara s'havia mantingut amb una situació "alegal" pendent de resoldre durant vint anys. Però el rerefons del problema és un altre. Si Terribas hagués presenciat després de les eleccions catalanes de 2006 als membres de l'actual tripartit de govern repartir-se el control dels mitjans de comunicació públics com a part del seu pacte de govern, hauria quedat astorada (i amb tota seguretat hauria dimitit).
Llavors entendria què succeeix, perquè això exactament va passar aquí un any després quan els components de l'actual pacte de govern es varen repartir el control directe dels diferents mitjans de comunicació públics.
Dubto molt que Terribas arribi a entendre la naturalesa soterrada de la polèmica suscitada, que va més enllà dels acords escrits i signats. És possible que ni ho sàpiga, malgrat tractar-se d'un fet consumat, signat i conegut per tots (i encara diria més: li haurà comentat algú?). Llavors entendria que el pacte és tàcitament desigual, ja que a ulls dels illencs els protagonistes de l'acord són una gran televisió "de país" (TV3) i una petita televisió "de partit" (IB3). Aquest és el rovell del problema: tant se val que els programes de TV3 es puguin seguir a través d'IB3, perquè la televisió de prestigi és el canal del Principat.
Com la dona del Cèsar ha de semblar honrada a més de ser-ho, la cadena balear ja pot fer la millor gestió possible que ningú no deixarà de veure-la com una televisió partidista i polititzada. Fins que a les Illes Balears no tinguem una nova llei de mitjans de comunicació i una corporació de radiotelevisió similars a la catalana que confirmin una delimitació clara del poder polític, qualsevol iniciativa o projecte relacionat amb IB3 estarà condemnat al fracàs.
Manel García. Palma.
El català a l'ESADIB
Senyor,
A la secció No vagi per dit de divendres 26 de juny va sortir un comentari referent a l'ESADIB que demostra una clara manca d'informació i que m'agradaria aclarir:
-L'ESADIB ha mantingut i manté un compromís inequívoc a favor de la llengua catalana i potencia la qualitat de l'ensenyament amb professorat d'àmbit internacional.
-L'ordre que estableix el currículum i les proves d'accés estableix que la llengua catalana és la llengua d'ensenyament i, per tant, la llengua vehicular del centre.
-A tot el professorat de l'ESADIB amb contracte indefinit se li exigeix -i se li exigirà-, com a mínim, el certificat del nivell C.
-Pel que fa al professorat associat amb un contracte temporal a temps parcial per un curs, renovable fins a un màxim de 3 cursos, es valoren com a mèrits els certificats dels nivells D i C. En alguns casos, com el que ens ocupa, fins i tot s'exigeix com a requisit el certificat B.
-El professorat visitant internacional, amb una qualificació professional i d'especialització, imparteix les classes en català, castellà, francès o anglès.
-L'ESADIB és el centre d'ensenyament superior amb més exigència en l'acreditació de coneixements de llengua catalana del professorat de les Illes Balears.
Carles Molinet Picó.
Carta oberta al Sr. conseller d'Obres Públiques del Consell de Mallorca
Benvolgut Sr. Pascual,
Divendres 26, vostè va accedir a rebre uns representants dels veïnats de Marratxinet afectats per l'increment del renou de l'autopista Palma-Inca a causa del material utilitzat en el darrer asfaltatge (ara ja fa dos anys) i li agraïm que ens pogués rebre.
Però l'esperança que teníem els assistents a la reunió que el Consell seria receptiu a les nostres pretensions ràpidament s'esvaí. Cap tècnic del departament de carreteres no era present a la reunió, la qual cosa ja anticipà la manca d'interès de la institució insular per aquest tema.
Vostè passà de negar l'existència de cap problema ("estic segur que els nivells de renou no excedeixen el màxim legal") a admetre'n l'existència, i a reconèixer que no han delimitat les àrees de servitud acústica, tal com els obliga la llei: "Però no és una prioritat i, tanmateix, no tenim doblers per fer les actuacions que hauríem de fer una vegada delimitades".
Senyor Pascual, siguem seriosos. Hi ha una normativa que els obliga a respectar uns nivells de renou màxims a les infraestructures de la seva titularitat. No és adequat que se'ns contesti que, "encara que un jutge els doni la raó, no ens poden obligar si no tenim doblers". La llei és de l'any 2005 i l'argument de falta de recursos quan parlam de complir un imperatiu legal és senzillament inacceptable.
Obertament li demanam: compleixi la normativa vigent sobre el renou en la Ma-13, delimiti les àrees de servitud acústica, defineixi les actuacions a realitzar i realitzi-les tan aviat com sigui possible.
Si el Consell vol tenir la titularitat de les carreteres de l'Illa, endavant, però amb totes les conseqüències, i per favor actuï. La salut dels ciutadans en sortirà beneficiada.
Pep Seguí, Joan Godall, M. Rosa Balle.
