Que si Unió Europea..., que si Estatut..., que si llibertat i drets humans... Que si Matas, Antics, Munars, Sampols, Grosskes, Rosellós i «demòcrates» amb vinagre; tot queda reduït a retòrica buida i demagògica, darrere la qual, la majoria de les vegades, sols s'hi amaguen interessos econòmics i ambicions personals.

Els politics (estatals i autonòmics) potser tenguin motius per celebrar moltes coses: les seves suculentes pagues, els seus privilegis, els seus segurs blindats, el seu nepotisme. En definitiva, poden celebrar que tenen un nivell de vida privilegiat, damunt les espatlles dels ciutadans. Ara bé, la crua realitat de la seva política, dins la nostra terra, és aquesta: tenim el major índex de fracàs escolar; la taxa d'avortaments triplica la de la resta del Estat; tenim un dels majors índexs de criminalitat; encapçalam el rànquing d'immigració il·legal; tenim la major taxa de sida; tenim la major taxa de divorcis; l'endeutament familiar és un dels més alts d'Espanya i s'ha dinamitat la cultura de l'estalvi; lideram la taxa de consum de drogues; patim la major especulació immobiliària de tot l'Estat; s'han disparat els índexs de pobresa i marginació social; malgrat ja no hi cabem, encara volen fer un aeroport més gran... En una paraula, la nostra Comunitat fa aigües pels quatre costats mentre els polítics van de festa en festa i es posen medalles els uns als altres.

Joan A. Darder Colom, metge i candidat al Senat pel partit Família i Vida. (Rebuda per e-mail).