Doncs sí, particularment no em queda altre remei que ser defensor d'un impost ecològic per a les nostres illes, sobretot si seguim el ritme de creixement que hem tingut en els darrers anys. I ho interpreto així perquè sembla que la consecució d'un model de creixement econòmic sostenible es troba a anys llum, especialment si el sector de la construcció continua a l'alça. Vagis on vagis a tot arreu hi trobes grues, excavacions, pales, etc., i en determinats llocs ja no són simples obres puntuals, sinó macrourbanitzacions que s'amaguen rere futurs camps de golf, per posar un exemple. Tanmateix, les actuacions mediambientals d'aquests darrers anys han estat més aviat pobres o s'han realitzat d'una forma poc ortodoxa. Els ajuntaments estan endeutats, a l'igual que el govern de les illes, i les partides que es destinen a actuacions verdes són totalment insuficients, allò just per netejar a la brava les nostres platges i crear quatre carrils bici. I de les zones verdes oblidades ni parlar-ne, ni tampoc de l'esponjament de les zones turístiques -cas de tomar tot un hotel de primera línia menys una paret per a reconvertir-lo en un de més gros-. En fi, un caos.

Crec que valdrà més recaptar un euro per dia, si es fa correctament i sobretot si hi ha acord entre administració i els distints agents economicosocials implicats. Perquè l'opinió del turista recollida en enquestes del pacte fou positiva en el seu dia.

Juanma Ojand. (Rebuda per e-mail).