Senyors cònsols

Supòs que als consolats han rebut queixes dels seus nacionals en aquest sentit. Potser els estats que vostès representen no van informar els turistes o emigrants que ací es trobarien amb una situació de bilingüisme. Per ventura era el meu estat el que no va fer el possible perquè se n'assabentassin. Potser la culpa és d'una mala interpretació del concepte de bilingüisme: Sembla que vostès l'entenen com el dret de viure en una de les dues llengües oficials, i que oblidin que també és el deure de no exigir a ningú que visqui en l'altre idioma oficial. En definitiva, no sé de qui és la culpa, però òbviament no és pas del poble mallorquí, ni del valencià, ni del català.

Nosaltres, els que hem nascut ací, fa anys que lluitem (amb poc d'èxit) per no ser discriminats a ca nostra.

Per això el darrer que ens vendria al cap és, si fóssim en un país estranger, demanar als d'allà que ens parlin com a nosaltres ens ve de gust. És això el que vostès proposen. I això no és propi d'immigrants ni de turistes, sinó de «conquistadors».