Quan vaig sentir que probablement s'hauria de reformar la Constitució, la qual per motius d'edat (i som milions) no vaig poder no triar, vaig pensar que l'Estat havia madurat: potser ja podrien els diferents pobles decidir el seu futur, la seva autodeterminació, la seva llengua, el seu finançament... Posteriorment, em vaig assabentar que la modificació només afectaria la Monarquia.
Després de la gran decepció inicial, vaig decidir ser positiu i pensar que almenys s'acabaria amb una institució obsoleta que converteix en cap de l'Estat un senyor que no té altre mèrit que ser fill d'altres senyors d'una determinada dinastia; dinastia que, per altra banda, va tractar molt malament les Illes, Catalunya i el País Valencià, derogant-ne en el seu moment l'autogovern, prohibint-hi la nostra llengua i massacrant qualsevol mínim indici de resistència. En tot cas, un fill meu no podrà ser mai cap de l'Estat amb la Constitució actual. I la broma final, molt pesada per cert, va ser saber que l'única cosa que volen solucionar és que el primogènit dels reis de torn sigui l'hereu, tant si és mascle com femella.
Francament, valor qualsevol iniciativa que reivindiqui la igualtat de sexes, però m'emocionaria més que aquesta lluita es referís al president d'una República, càrrec que sí que podria ostentar un fill meu... o una filla.
