Em resulta estrany -complits els quaranta- trobar-me escrivint
una carta als Reis, quan i més essent que som pare. Però no és per
a mi. L'escric en nom de la meva filla, per a la seva escola. I és
que fins l'any passat, ho feia ella. Ho ha fet els darrers tres
anys però ara ja en té sis i fa primer. I a primer no escriuen
cartes als Reis. Prohibit somiar.
A la meva filla li encanta jugar: jocs simbòlics, jocs de taula,
jocs físics, jocs de corral... però enguany, a classe, ja no tenen
temps. Li encanta llegir: contes de fades, contes de Nadal, llibres
d'animals, llibres amb moltes il·lustracions... però enguany, a
classe, han tornat a començar lletra per lletra. A la meva filla li
encanta escriure: envia cartes als seus amics, fa les convidades
del seu aniversari, posa «deures» a les seves pepes... però
enguany, a classe, només fan cal·ligrafia. Li encanta dibuixar: el
moix, els seus germans, el món, tot allò que viu i li agrada, amb
aquarel·les, amb ceres, amb collage,... però enguany, a classe,
només acoloreixen dibuixos fotocopiats. A la meva filla, encara li
agraden les matemàtiques: compta objectes, cerca el nombre més
gran, va a comprar i mira de sortir-se'n amb el canvi, fa
col·leccions, classifica coses... però enguany, a classe, només hi
ha fulls de comptes. A la meva filla li encanta contar coses...
però enguany, a classe, només xerra la mestra. Li agrada
escoltar... però enguany, a classe, no sent res que la sorprengui.
A la meva filla, com a tots els infants del món, li entusiasma
viure... però dilluns, a les nou, toca medi, a les deu: anglès, a
les onze: religió...
Estimats Reis: no sé que li passa a la meva filla que ja no li
agrada fer deures. El darrer dia de classe arribà a casa, amollà en
un racó el recull de feines de tres mesos (que sempre ens havia
mostrat amb ulls lluents), penjà també l'abric, i se n'anà a jugar.
Podríeu fer qualque cosa?
Un pare preocupat. (Rebuda per e-mail)
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.