Jo sóc un dels professors que no ha fet la vaga del 29 d'octubre. Si m'ho permeteu us en diré els motius, encara que sigui a risc de patir-ne les conseqüències.
Després de veure, tant en diaris estatals com locals, la lamentable successió d'articles, promoguts des dels staffs dels partits de l'anomenada oposició (dels partits governants, tanmateix, a les Balears), a favor de la mobilització de dimarts, vaig sentir vergonya aliena. A les Illes això significa que el govern, autoanomenat progressista, promou la vaga dels propis treballadors per oposar-se a una llei d'àmbit estatal que, havent superat tots els tràmits exigits per la vigent legislació, no és del seu gust. ¿Com es diu, en teoria políticolaboral, de la curiosa situació en què els patrons donen suport a la vaga dels propis obrers? Jo tinc la poc grata experiència d'haver hagut d'escoltar dins un local de l'actual Conselleria d'Educació, de boca d'una assessora legal oficial i en presència d'un Director General i del meu advocat, que una demanda meva, tot i ser ben raonable i justa, no era assumible a causa de la legislació estatal actual. En aquell cas, l'excusa per no actuar amb justícia era la llei de l'estat. I l'excusa de la sobreactuació actual, quina deu ser? Qui no sàpiga la resposta, s'ho ha de fer mirar. I que em perdonin els innocents que s'hagin escandalitzat; a aquests angelets els assegur que no estic afiliat al Partit Popular ni sóc cotitzant de cap sindicat. Em represent "com va dir una amiga" només a mi mateix.
