Sr. director, des d'aquest espai que ens posa a disposició dels lectors, m'agradaria manifestar la meva més profunda indignació per la manera com tractaren els representants de la «meva» rosa en la seva actuació al poliesportiu Mateu Canyelles d'Inca, el passat 21 d'agost.

La meva fiola i jo "entenents de cant" assistírem amb tota la nostra il·lusió i expectació, totes emocionades al concert de Rosa, d'OT, que feia molt temps que esperàvem per poder sentir la seva veu càlida en directe.

I arribà el moment!! na Rosa surt, aparentment esplèndida, radiant i somrient.
I va començar a cantar Ausencia. De cop i volta, tota la nostra emoció es va convertir en llàstima quan veiérem les condicions amb les quals la feien cantar: na Rosa tenia malaltes les cordes vocals!!

Quan sentírem que la seva veu càlida es tornava estrident i desconeguda, la pell se'ns posà de gallina. La «meva» Rosa tenia les cordes vocals inflamades. La meva fiola i jo sabem que fer"la cantar en aquestes condicions li pot arribar a provocar nòduls i d'altres alteracions que, amb el temps, podrien ser irreversibles. Per tant, la seva meteòrica carrera es podria estroncar de sobte.

El fenomen Operación Triunfo, suposadament temporal, està menant cap a la sobreexplotació inhumana d'una cantant, la veu de la qual em té enamorada.

La dictadura dels seus representants i discogràfica, amb aquest fet, han posat en relleu quin és el seu principal objectiu: acaramullar el màxim de beneficis en el mínim espai de temps, deixant de banda el futur musical d'aquesta gran veu, que hahuria pogut ser una blueswoman andalusa.