Estic escrivint les primeres línies d'aquesta carta i ni tan sols sé com continuaré les ratlles següents.
Començaré dient que sóc un ciutadà que treballa en allò que actualment es denomina «l'àmbit social». Des que tenc 18 anys he estat un votant d'esquerres convençut, però a mesura que han passat els anys, les esquerres m'han decebut terriblement (desconec si és per la pèrdua d'il·lusió que esdevé amb els anys a la qual alguns fan referència); de les dretes ja ni parlo perquè sofrim diàriament els seus efectes d'injustícia, insolidaritat i egoisme (en la seva dimensió local, nacional i internacional).

És tal la decepció que els partits d'esquerra? em produeixen que, gairebé puc vaticinar que, en les pròximes eleccions no votaré o, si finalment ho faig, serà en blanc. Però l'eix central d'aquest escrit no és la meva posició ideològica sinó el que pens sobre la imminent il·legalització d'un partit basc: Batasuna.

No acabo de tenir una opinió clara ja que, d'una banda, pens que com es pot il·legalitzar un partit que té un nombre concret de votants. No obstant això, quan veig que els propis dirigents de Batasuna no condemnen (és a dir, no atribueixen un judici moral als atemptats) la salvatge mort de dues persones, entre elles una nina de tan sols sis anys, 6!!!!, no trob en mi motiu justificable que pugui entendre tal negació de la violència.

Crec que aquesta qüestió res té a veure amb el plànol ideològic (dretes, «centre», esquerres, o totes les combinacions que es vulguin) sinó amb una visió distorsionada de la realitat, i no em referesc a una concepció independentista (elecció aquesta darrera totalment respectable encara que a alguns no els càpiga dins del cap aquest plantejament polític), sinó al que DEU SER SI O SI.

Pertanyo a una comunitat (Balears) amb dues llengües (català i castellà). I com que sé que ambdós no estan en situació d'igualtat faig el que puc, des de la meva humil aportació per promocionar la llengua menys afavorida (la catalana). A Balears existeixen partits de totes les tendències i de tots els perfils, i a pesar que aquí sofrim la mà dura de la dreta i la ineficàcia de l'esquerra, no ens matam, ni ningú ha de canviar d'itinerari cada dia, ni veure si té una bomba «lapa» en el cotxe, ni anar amb guardaespatlles (és una llista massa llarga). I com a Balears, succeeix igual a Catalunya, València, Galícia... però no al País Basc (o Euskal Herria si a algú li agrada més).

Només veig que els morts cauen d'un sol bàndol, que les famílies ploren sempre pels mateixos, i que les llàgrimes es conten per oceans. El que succeeix allà és de bojos.

I jo seguesc aquí debatent-me entre el sí o el no a la il·legalització de Batasuna, mirant en el meu interior per desaprovar tal opció i, immediatament, canviant per la incapacitat d'alguns de condemnar la violència dels més febles: els nins.