Per als països capitalistes la immigració és un gran negoci. La
immigració suposa que arriben persones fortes i sanes que es posen
a produir ja el primer dia. Negoci redó. Un nin nascut aquí costa
una fortuna abans d'arribar a l'edat laboral. Hi ha molts de tipus
d'immigració, un és la intel·lectual (per exemple l'arribada a
Mèxic dels professors, artistes i polítics de la guerra incivil del
36-39) que suposa una injecció de cervell per al país acollidor, un
altre tipus és el de mà d'obra per resoldre les feines feixugues
que els indígenes no volen fer.
La immigració exigeix un canvi per als qui vénen i per als qui
sempre hem viscut aquí. Tots hem d'estar disposats a canviar i a
aprendre els uns dels altres. Hi ha dos tipus d'acollida:
l'assimilació i la integració. Estats Units opera el sistema
d'assimilació. L'immigrant esborra les seves arrels i imita
l'anglosaxó. Un fill d'italians que es digui Francesco es dirà
Frank i ja no parlarà italià. Es un sistema còmode, barat i
empobridor.
Suècia, en canvi, opera el sistema integratori que costa una
fortuna. L'immigrant en arribar, es passa sis mesos aprenent suec i
cobrant un sou per l'assistència de les classes. Per altra part,
els fills tenen a l'escola l'assignatura de llengua materna fins
que comencen a la universitat. Això ha creat una població
poliglota. Un jove suec et pot parlar perfectament kurd i suec, per
posar-ne un exemple. Jo mateix he fet durant tretze anys de mestre
de català a escoles i instituts a tres municipis suecs. A veure
quan els ajuntaments de les grans ciutats espanyoles pagaran
mestres de català per als fills de catalanoparlants que viuen a
Madrid, o a Sevilla. Seria una bona forma de projecció exterior de
la nostra cultura.
Ara a les Balears, hauríem d'imitar el sistema suec. Això vol
dir que hem de menester moltíssims diners. Nosaltres tenim a més el
perill que els d'aquí siguem assimilats pels qui vénen de fora,
això vol dir que hem de tenir mitjans de poder defensar la nostra
pròpia identitat. Resoldre la situació de país d'immigrants que
som, és una tasca urgent. És important definir què volem, exigir
els diners que ens pertoquen dels centres de poder i posar en
pràctica una política basada en l'humanisme i no en el profit i en
l'explotació típics del sistema capitalista. Tot això és un repte
que la història ens ha deparat.
Ramon Cavaller. (Rebuda per
e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.