Com a mallorquí vull manifestar la meva solidaritat amb en Josep Plaou, un professor mallorquí que l'entorn del PP, amb el silenci còmplice de tota l'oposició, ha condemnat per un delicte d'opinió. «Delicte», sigui dit de passada, que semblava que era cosa del passat i que, teòricament, no existeix en una democràcia. Però els fets que tocam amb les mans, desgraciadament, demostren el contrari.
Què ha fet en Josep Palou, més que manifestar, amb una expressió popular, el seu rebuig a l'actual procés silenciós però persistent i tenaç, d'eliminació de les nostres modalitats lingüístiques, que són sistemàticament esclafades, aniquilades i substituïdes per les espanyoles? Basta sortir a fer una volta pel carrer i escoltar parlar la gent.
Si bé és extremadament perillós aquest precedent de persecució per exercir la llibertat d'expressió de què és víctima en Josep Palou per part de l'entorn del PP, no menys perillós i vergonyós és el silenci còmplice de tots els altres partits, tant sucursalistes com mallorquins. Del PSOE no en podíem esperar gaire cosa, però qui hauria dit que ni el PSM ni UM farien gens de costat a un mallorquí perseguit per la seva dissidència ideològica, que no encaixa amb l'actual règim de las autonomías, però que sempre ha exercida d'una manera totalment pacífica i democràtica? Quan hi ha un dissident perseguit pel Sàhara o per qualsevol país com més enfora millor, és molt bo de fer, solidaritzar-s'hi. Però ai, quan la víctima la tenim devora! És molt més còmode fer el colló i girar-li l'esquena. Aquest és l'exemple que ens acaben de donar els dos partits suposadament mallorquins.
