El Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE) ha presentat ‘Miquel Barceló, el present permanent’, una exposició comissariada per Enrique Juncosa, que reuneix un conjunt de tretze pintures recents de temàtica arcaica, realitzades entre 2024 i 2025, i nou impactants ceràmiques de temàtica natural realitzades entre 2018 i 2024. L’exposició, que s'inaugurà el passat dia 21, es podrà visitar fins al dia 16 de novembre d’enguany.
Aquesta és la tercera ocasió en què Miquel Barceló ha exposat al MACE, sent els seus precedents les mostres ‘Miquel Barceló a les Illes Balears’ (2003) organitzada pel Govern, i ‘Miquel Barceló- Barry Flanagan/Ceràmiques i dibuixos’ (2012) organitzada pel MACE coincidint amb la seva obertura després de les obres de renovació i ampliació.
En aquesta ocasió, les pintures de Barceló ens remeten a les pintures rupestres de coves com ara Lascaux, Altamira o Chauvet, que l’artista felanitxer ha tingut ocasió de visitar. Com asseguren des del MACE, Barceló «ens fa pensar i sentir, amb els seus darrers treballs, en el sentit màgic originari de les pintures rupestres, treballant els llenços amb textures i volums, imitant les superfícies rocoses de les coves i la manera com es van utilitzar els accidents i colors de les parets». La paleta d'aquestes obres és austera, dominen blancs, negres i ocres, i alhora desprèn valors sensuals, rics i propers.
Així, per exemple, a les pintures de caps de mamífers (caprins, bòvids i altres) «sentim l'emoció dels relleus rocosos que van servir de suport a aquelles antigues pintures rituals i l'hàlit que ho va inspirar». Les pintures de Chauvet, les que es creuen més antigues daten d’entre 35.000 i 22.000 anys abans de Crist. I ens sorprenem en reconèixer-nos antropològicament «primitius», fascinats pels animals totèmics o sagrats; mamut, bisó, camell o toro, que són «símbols del poder tel·lúric, de la força creadora i dels déus primitius de la nostra cultura mediterrània».
Ceràmiques arcaiques
Com explica el museu, a les ceràmiques apareixen els peixos i les flors; un polp de tentacles que sembla escapar-se del plat que el conté, etc.«Són obres celebratòries de l'existència, inspirades en el coneixement directe i experimental del món que l'envolta, que coneix a la perfecció i en comunió, si podem dir-ho així», han assegurat. I aquestes obres, encara austeres cromàticament, deixen aparèixer blaus aquàtics, però també colors naturals del fang, matisos de grisos i blancs que acompanyen el ritme de les formes, expansiu i gestual. Barceló descriu les seves ceràmiques com «una manera de pintar». Totes aquestes obres, segons el MACE, «ens fan tornar a sentir el sentit primitiu de les ceràmiques primigènies, quan a la revolució Neolítica l'ésser humà va tenir la necessitat d'emmagatzemar el gra per exemple i va concebre amb les seves mans i fang un primer i simple bol». En síntesi, si aquest estiu sou per Eivissa, no deixeu escapar l’oportunitat de visitar el Barceló més arcaic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.