Meditacions de la creu

El signe de la creu és un dels més antics i difosos de la humanitat, amb una multiplicitat extraordinària de representacions i significats. Donar compte d’aquesta multiplicitat de sentits i del paper determinant de la significació de la creu en la tradició del cristianisme és el que es proposa aquest llibre de Miquel Àngel Maria, El signe de la creu. Una meditació cristiana. Un llibre breu, però molt ben estructurat, que parteix dels significats de la creu en cultures antigues fins al paper determinant de la creu dins la nostra cultura, des del vessant religiós, però també artístic i cultural.

Segons Maria, en el cristianisme, que adoptà el signe de la creu de manera tardana, cap al segle III, la història del Crist crucificat ha alimentat la riquesa i la fertilitat de l’espiritualitat i la teologia, inspirant artistes i la cultura popular; però la creu també ha estat utilitzada per justificar idees i comportaments que «poc tenien a veure» amb el missatge de Jesucrist. Exemples els trobaríem en les creus de les croades, les creus en flames el Ku Klux Klan o l’actual apropiació de la creu per part de l’extrema dreta d’arreu del món, una extrema dreta que difon un missatge xenòfob. A més, no hem d’oblidar l’antiga creu gammada, que els nazis s’apropiaren convertint-la en símbol del totalitarisme i la barbàrie.

Amb tot, des d’una sensibilitat d’esquerres, Maria advoca per repensar «l’escàndol» que suposa la mort de Jesucrist a la creu, la mort del «Fill de Déu» a mans d’un instrument de tortura que suposava un escàndol i deshonor tant per a jueus com per a gentils. Així, Maria assegura que la creu és «un símbol tan radical al qual no convé acostumar-se»; i no convé acostumar-s’hi perquè mostra les ferides de l’opressió i demostra, a parer seu, que la redempció no es pot pensar sense la càrrega de dolor inscrita en el món. No obstant això, de manera lúcida, Maria advoca per repensar el cristianisme des d’un vessant alliberador, convocant l’obra d’autors com Leonardo Boff, Karl Rahner, Dietrich Bonhoeffer o Simone Weil. Sense oblidar les autores cristianes que han advocat per una teologia feminista, desconstruint les arrels patriarcals inscrites en aquesta religió. Una cristologia feminista que en l’actualitat és una de les més importants a tenir en compte.

Sigui com vulgui, ens trobam davant un llibre molt útil, tant per a creients com a no-creients, que ens serveix per a conèixer més coses sobre el signe de la creu i que permet endinsar-se en problemàtiques socials i religioses que afecten tots els ciutadans per igual. Una obra, humil i mesurada, que convida a la reflexió atenta. Una meditació, en temps d’incertesa, que permet sortir de les zones de confort habitual i pot implicar una remoció de les creences i els hàbits inconscients. Una lectura molt recomanable, sobretot, per a tots els cristians que cerquen noves formes d’espiritualitat per a viure la seva fe en el crucificat.