Conta Gabriel que el projecte va néixer després d’un primer fanzín titulat Marmozine, una obra coral on cada dibuixant desenvolupa una història pròpia dins una mateixa temàtica. Aquella primera experiència va deixar els autors amb ganes de crear una obra més cohesionada, qualitativa i amb una narrativa més sòlida. Va ser aleshores quan Gabriel, conscient de la necessitat d’un fil conductor, va contactar amb Silvestre per proposar-li col·laborar com a guionista. La proposta va acabar cristal·litzant en un projecte més professional que finalment va captar l’interès de l’editorial mallorquina Dolmen, que ben aviat editarà el còmic.
La història de Marmozine: Nueva ocupación se centra en tres personatges que es veuen obligats a compartir espai i temps en una masmorra. A mesura que passen les hores, descobreixen el motiu pel qual han coincidit allà i es veuen empesos a confiar els uns amb els altres. La convivència forçada dona lloc a un viatge de transformació personal, en què cada personatge es veu confrontat amb els seus propis dilemes i creixements. El protagonista, un jove picaresc espanyol, té com a objectiu redactar un bestiari i, al llarg de l’aventura, madura notablement. Un dels elements més originals de la trama és la situació dels monstres, que han hagut de cercar noves ocupacions després de dues dècades sense rebre cap visita d’aventurers. Aquest gir dona nom al còmic: «Nueva ocupación».
Tot i que l’obra té un final tancat, els autors no descarten explorar altres històries dins el mateix univers, o fins i tot en espais alternatius dins la masmorra. La idea d’una seqüela directa no és prioritària, però sí la voluntat de continuar jugant amb aquest món i els seus personatges.
El gènere de la ‘buddy movie’
El còmic es defineix com una ‘buddy movie’, un subgènere en què dos o més personatges, inicialment en conflicte, es veuen obligats a conviure i acaben creant vincles a través d’experiències compartides. Aquest tipus d’història alterna moments de comèdia i acció, i ofereix una reflexió sobre les relacions humanes. Tal com expliquen els autors, al principi els personatges tenen friccions, però la convivència i les aventures comunes els porten a una major comprensió i empatia mútua.
Una altra característica destacada del còmic és la varietat d’estils de dibuix. Seguint l’esperit del fanzín, l’obra presenta diferents traços i tècniques visuals que enriqueixen el relat. Cada artista aporta la seva especialitat, ja sigui en escenes d’acció, moments reflexius o passatges de transició. Aquesta diversitat permet donar vida a una obra més dinàmica i atractiva visualment.
El procés de creació dels personatges va començar amb una proposta clara de Gabriel: escriure una història de masmorres amb capítols breus i diferenciats, on cada episodi pogués adaptar-se a l’estil d’un dibuixant concret. Silvestre va concebre l’univers, creant els atributs físics, les personalitats i els rols dels personatges. A partir d’aquestes descripcions, els dibuixants van elaborar propostes visuals, entre les quals es triava la que millor encaixava amb la visió narrativa, amb possibles modificacions. El personatge més complex de definir fou la bèstia amb la qual han de conviure els protagonistes, Yshgol, dissenyat finalment per Gabriel.
L’acció del còmic transcorre en un espai de temps breu, d’entre unes hores i un dia i mig. Aquest format curt és propi del gènere ‘buddy movie’ i facilita la concentració dels esdeveniments, donant intensitat al procés de transformació dels protagonistes.
Hem demanat als autors que defineixin l'obra amb tres paraules. En primer lloc, Gabriel defineix Marmozine com una «aventura de reflexió», donat que cada personatge es veu obligat a qüestionar-se qui és i què fa. En segon lloc, Silvestre afirma que la història és «provocadora, incòmoda —perquè tracta temes delicats— i infantil», en el millor sentit del terme: la masmorra, com a espai simbòlic, transforma els seus habitants. Fernando la qualifica «d’esbojarrada, divertida i introspectiva», per la gran quantitat d’esdeveniments i la dimensió emocional del relat.
Procés creatiu
Durant el procés creatiu, la història ha estat reformulada diverses vegades. Tant Gabriel com Silvestre reconeixen que sovint sorgien dubtes sobre canvis i millores, però arriba un moment en què cal saber aturar-se i confiar en la versió definitiva. Malgrat això, el desenvolupament dels personatges ha estat acurat i coherent.
El contacte amb Dolmen es va produir gràcies a una trobada directa amb l’editorial amb Silvestre. El col·lectiu valora molt positivament que una editorial local i rellevant a nivell estatal hagi confiat en el projecte. La publicació està prevista per a principis de l’any que ve, en format físic. Amb 120 pàgines, s’espera que es faci en format A4. Tot i que l’obra ha estat escrita en castellà per arribar a un públic ampli, els autors manifesten el seu desig que també es pugui traduir a altres llengües, inclosa la llengua pròpia, sempre que l’acollida sigui favorable.
El treball conjunt no ha estat exempt de dificultats. Coordinar onze persones de diferents llocs, amb opinions i estils diversos, ha suposat un repte important. Tot i això, els autors consideren que el resultat final reflecteix «una col·laboració fructífera i plena d’art propi». Cada dibuixant ha contribuït amb la creació d’un monstre diferent, afegint encara més riquesa visual i narrativa a una obra que promet sorprendre.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.