Salze Editorial: vocació d’excel·lència

La imatge que els defineix és un salze: «l’arbre més dolç en cada primavera / únic que besa el front del pensatiu…», en paraules de Josep Carner. Són unes edicions molt acurades, cobertes amb paper cartoné, les guardes amb colors diferents per a cada poeta, una fotografia dels autors, els títols originals invertits sota el títol traduït, la foto d’un gravat a la pàgina final que commemora un fet cultural important, amb el dia que es va acabar d’imprimir el volum. Amb l’encert afegit que posen el seu símbol al llom, visible ràpidament a la lleixa.

No hi ha dubte que treballen amb pulcritud, elegància, claredat, rigor i bon gust. «Celebrem la vocació d’excel·lència», com deia l’enyorat poeta Àlex Susanna.

A la pàgina web podem veure quins criteris i objectius s’aixopluguen a l’ombra del salze. Un pensament de Steiner com a divisa: «sense traducció habitaríem en províncies frontereres amb el silenci». La traducció de poesia n’és l’objectiu. Crear ponts entre llengües i cultures. Alguns autors il·luminen les arrels, el tany i la saba: Rilke («conèixer les arrels»), Walter Benjamin («rescatar el llenguatge pur confinat en l’idioma estranger per al propi…»), Montserrat Abelló («ser el més fidel possible…»).

Són una editorial petita, però sòlida, que cuina a foc lent, des de Castelló fins a Vic (Taradell), de manera que connecta el nord amb el sud del gran país que som per «obra i gràcia de l’idioma», un país encara sense estat. Els lectors dels Països Catalans tenim a l’abast la possibilitat d’una degustació exquisida amb les obres que publiquen. Una festa per als gormands de la poesia.

El catàleg

Van editar el primer llibre el 2021 i ja han publicat cinc autors. Porta’m amb tu, d’Attilio Bertolucci, un dels autors més singulars de la poesia italiana del segle XX; segons Pasolini: «ha aconseguit expressar –amb una punyent lleugeresa– l’inexpressable». Sal oceànica, d’Eavan Boland, la poeta més important d’Irlanda, aclamada per la crítica; desplega una exquisida habilitat per teixir el mite, la història i la condició de la dona amb un humanisme enèrgic. La claror al jardí, de Louis MacNeice, proclamat per T. S. Eliot com «el poeta dels poetes», d’influència cabdal en la gran tradició de la poesia irlandesa; amb aparent senzillesa, la seva veu poètica ens transporta a límits boirosos entre la realitat i la fantasia, ens encisa i ens deixa a les portes del misteri. Regala’m un cos, de Dinos Khristianópulos, una veu que inaugura la literatura queer de la Grècia moderna, amb una antologia que convida el lector a descobrir la seva particular mirada dissident sobre l’experiència d’habitar als marges. Una falena als dits, de Julia Hartwig, que és «la gran dama de la literatura polonesa», segons el poeta Czeslaw Milosz; refractària a les categories, defensa una posició pròpia, allunyada de corrents i modes, tot i el seu vincle amb la tradició.

Així, doncs, per primera vegada en català, una edició esplèndida, bilingüe, amb l’original a peu de pàgina, una llinda a guisa de pròleg, amb una tria i una traducció dels textos a càrrec dels traductors. Són tots traductors amb experiència provada i coneixedors dels autors traduïts. A més, després de l’índex de l’antologia, en podem llegir la seva biografia essencial.

Qui són, però, aquests editors sensibles i valents, enamorats de la paraula poètica?

La Marta Vilardaga, poeta, traductora i coeditora, va traduir el primer llibre de la col·lecció: Porta’m amb tu, d’ Attilio Bertolucci. Junt amb en Josep Porcar va fer la traducció del llibre de poemes Paraula de tenebra, de Federico Federici (Libri della Neve, 2018). Va rebre el XXVè Premi de Poesia Marc Granell amb el recull Una cadira en la boira. Té un interessant blog, ‘Amagatall de lletres’, que és una mostra del seu bon ofici.

En Josep Porcar és poeta, periodista i coeditor. Llambreig (Tria Llibres, 2014, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians), Anys llum (Onada, 2019, XXI Premi Ciutat de Sagunt) i Els focs ignífugs (Godall, 2023). Pioner en la creació de videopoesia. Com en el cas de la Marta, el seu blog ‘Salms’ és un exemple molt suggeridor del que fa. Membre fundador d’El Pont Cooperativa de Lletres, entitat que associa escriptors del nord del País Valencià.

Criteri editorial

Es dediquen a la traducció i publicació d’antologies panoràmiques, amb una selecció important de poemes, extreta de l’obra completa del poeta proposat, que és un contemporani (del XIX ençà) poc conegut als Països Catalans, però amb una llarga trajectòria de reconeixement de la crítica al seu país i a la resta del món. S’interessen per veus de fa anys, amb una poètica reveladora i autèntica que hagi deixat petja en les generacions posteriors, però que aquí no coneixem. «Poetes de qualitat que es troben als marges». No per sota dels 50 anys. Com a exemple, autors imprescindibles com Anne-Marie Albiach a França, Mario Luzi a Itàlia, Hilde Domin a Alemanya o Louis MacNiece a Irlanda.

Al seu web podem llegir un comentari de cada llibre, enllaçar amb les ressenyes que n’han sortit, mirar i escoltar el vídeo-poema de l’autor que recita en la llengua original, amb subtítols. Una manera original i eficaç de difondre’n els poemes.

Enfila’t al Salze

El projecte de Salze consisteix en la publicació de traduccions de poesia que serveixin per explorar veus i poètiques consolidades que fins ara no hem pogut llegir en català. En aquest sentit, els editors treballen per crear una biblioteca de fons, en edicions de qualitat i de poesia contemporània. Ofereixen una subscripció de màxim dues obres per any, amb un preu d’uns 17 o 18 euros. I estan oberts a escoltar les propostes dels lectors. Les subscripcions són una peça clau del projecte i ajuden a la seva continuïtat i ampliació.

La veu dels editors

Ara toca escoltar el que la Marta i en Josep ens poden dir del seu projecte.

—Tenint en compte que la poesia és un gènere minoritari i editeu amb audàcia títols selectes en edicions molt acurades, us surten els números? El resultat, compensa?

Resistim. De moment no hi perdem. Si ho féssim per diners, editaríem una altra mena productes llibrescs que no ens agraden gens. La poesia és un gènere seguit per una immensa minoria que, a més, valora molt la cura de l’edició. Si tinguéssim un criteri mercantilista, editaríem una altra mena de poesia amb la qual no connectem, tot i que s’esforça a ser «accessible», un adjectiu molt adient per a zones d’aparcament i polítics new age…, com Rupi Kaur i producte derivats.

—El projecte de subscripció funciona ? En teniu gaires, de subscriptors?

En tenim prou, tot i que ja ens agradaria tenir-ne més, és clar. Els subscriptors són fonamentals, sense ells difícilment podríem continuar; permeten dur a terme bona part de l’edició. Val la pena parlar de la qualitat més que de la quantitat, perquè tots estan vinculats d’una manera o una altra al gènere, sobretot des de la creació.—

—Heu publicat un títol per any. Quina tirada feu de cada títol?

D’antologies, sí, una per any. Cal tenir present que una antologia feta amb cura requereix temps i un gran esforç. No és un volum de poesia qualsevol. A més d’aconseguir els drets de publicació del poeta estranger, has de treballar, almenys en el nostre cas, braç a braç amb el traductor, pel que fa a la selecció i revisió de l’obra. L’antologia no és el resultat de la feina d’un any, sinó d’un mínim de dos, per abastar tot el procés d’edició. El tiratge és d’entre tres-cents i cinc-cents exemplars, cosa que depèn de la projecció de cada obra i no tan sols amb vendes directes, hi compten altres factors. A partir d’aquest any, però, encetem una nova col·lecció dins Salze, amb el nom de «Flors del mal», en aquest cas destinada a publicar obres de poesia catalana actual. Com en el cas de les antologies, que pensem que han vingut a omplir un buit en el sistema literari català, en el cas de «Flors del mal» adoptarem criteris similars, en el sentit que editarem llibres de poetes importants actuals que considerem que no estan o no han estat suficientment atesos, a fi de poder descobrir poètiques que no són les dominants avui dia.

—En quatre anys, cinc títols de grans poetes europeus esplèndids. Quina valoració en feu?

Estem molt contents amb la feina feta, no exempta d’una autoexigència constant. Si mirem enrere, és un goig contemplar a la lleixa aquest cinc títols de grans poetes europeus. Més goig encara comprovar que, de tots els títols, ens en continuen fent comandes des de les llibreries, i això vol dir que hem aconseguit, ni que sigui una mica, trencar amb la idea de novetat com a garantia de venda, o millor dit, que els hem situat a nivell de biblioteca de fons.

—Rebeu alguna subvenció?

En sol·licitem bàsicament per poder remunerar de la millor manera les persones traductores.

—Com feu la publicitat? Us fan cas els mitjans i la premsa?

La difusió bàsicament són ressenyes i comunicacions a través de les xarxes socials, però de forma continguda i justificada, de manera que la difusió faci alguna aportació a nivell literari al receptor. Per això ideem els vídeo-poemes dels poetes editats, o la difusió d’alguns versos en «càpsules visuals», sense fer-nos insistents, ja que, a més, tenim la percepció que hi ha una sobrevaloració i una censura algorítmica creixent, és a dir, humana, en aquestes plataformes de consum ràpid de continguts. Pel que fa als mitjans, som força invisibles, si comptem les entrevistes que ens han fet fins ara, o pel que fa a articles de divulgació de les obres.

Els editors i la llibreria

Parlo amb l’Assutzena Nin Hill de la lliberia Nollegiu del Poblenou de Barcelona. Em diu que és «una editorial singular. El fet que els editors siguin traductors i poetes, no és habitual. Li agraden les edicions tan ben fetes, els poetes que publiquen i el tracte directe amb el llibreter, ja que no tenen distribuïdors. Ells mateixos van a la llibreria a oferir els títols i així pots mirar amb atenció el llibre, tocar-lo, fullejar-lo; no és el mateix que mirar una imatge virtual a distància». Això em fa pensar en un celler de vins selectes que mostra els seus productes al client, amb un tast en directe, perquè pugui comprovar-ne les aromes, experimenti el gust del bon vi que s’ofereix, i copsi les característiques de l’anyada que determinen la qualitat del producte. L’Assutzena m’explica que «la llibreria recomana els títols a través de textos breus a la pissarreta que exposen al carrer. A ella, li va agradar especialment Sal oceànica d’Eavan Boland. Remarca que els títols que han publicat són tots textos escollits d’autors poc o gens coneguts aquí. També troba que la publicitat que fan a les xarxes és bona i suggeridora. És molt fan dels seus vídeo-poemes». I jo soc del mateix parer, ja que d’aquesta manera ofereixen un tast de qualitat. Amb aquesta excel·lent idea, el lector rep el poema a través de la veu de l’autor i la musicalitat de la llengua original, tenint en compte que s’hi afgeixen els subtítols. Més precisió, impossible.

L’Assutzena també m’explica que «cada any atorguen un premi al llibre que trien els lectors. L’any 2022 Sal oceànica va ser un dels cinc finalistes».

Un interessant criteri editorial. Oberts a suggeriments. Una idea clara de país i un objectiu cultural ben definit. Preu assequible i qualitat excel·lent. No es pot demanar més. A la pàgina web s’indica on podeu trobar els llibres arreu del país. Enfilem-nos al salze, doncs, si estimem la poesia. «Arrima’t als bons, i seràs un d’ells», que deien els avis.