V. AMENGUAL./EFE. Palma.
Carles Moyà notarà enguany un gust amarg en el raïm en no haver pogut complir aquest any 2003 el seu somni de guanyar una final de la Copa Davis. El tennista mallorquí, un dels millors de l'Armada Espanyola amb la consecució de tres títols oficials (Barcelona, Buenos Aires i Umag), es va quedar amb les ganes de rematar l'èxit espanyol derrotant Lleyton Hewitt en el punt definitiu a Melbourne si hagués tengut l'oportunitat. La incomprensible travelada prèvia, emperò, de Juan Carlos Ferrero que donava el 3-1 definitiu als australians el privà d'aquest desig.
Moyà tampoc no s'oblidarà fàcilment del seu primer partit oficial contra el seu compatriota Rafel Nadal, qui, amb molt de pesar, el va derrotar al Màsters Sèries d'Hamburg en una autèntica exhibició del seu potencial. El jove tennista manacorí s'ha convertit enguany en una de les principals promeses del panorama espanyol i ha entrat amb força al circuit ATP.
Pel que fa a nivell estatal, el balanç total del tennis espanyol és de tretze títols, deu en el circuit masculí i un al Grand Slam, un balanç que té gust de poc després de la derrota a Melbourne.
Al circuit ATP hi hagué un total de disset finals amb presència espanyola, amb els ja esmentats deu títols masculins dels quals quatre són de Juan Carlos Ferrero qui, fidel a la seva promesa de l'any 2002, guanyà el seu primer gran a Roland Garros, a més de triomfar a Montecarlo, València i Madrid, i lluità a la final de l'Obert dels Estats Units. Fou, en definitiva, un any quasi complet per al d'Ontinyent.
