Aquest títol indica l'essència del que hauria d'esser els escacs a la vida quotidiana d'homes i dones, però no és així.

Els escacs un esport mil·lenari sempre ha tingut una ponderació molt masclista al llarg dels anys i la demostració més clara són els espais més tradicionals on es jugaven les partides, els cafès i bars, o clubs, on les dones tenien pràcticament vetada l'entrada. Era considerat un esport masculí i la presència de la dona era anecdòtica. I d'aquí ve aquest article on es reivindica els escacs com eina d'igualtat i no de desigualtat com fins ara està succeint, i que a poc a poc està canviant.

L'exemple més clar és que encara existeixen campionats per a dones i campionats per a homes, on les peces i els taulers són els mateixos i el nivell de força física en aquest esport no existeix, el que és important és treballar l'intel-lecte i els aspectes cognitius o sigui l'esport de la ment, on malgrat que hagi estudis que diuen que les dones i els homes són diferents, però és totalment incongruent quan pensam que als estudis universitaris no diferencien ni exàmens, ni treballs… per ser home o dona. Algú s'ha imaginat un examen de matemàtiques diferent per esser d'un sexe o altre? Segur que no?

Als escacs això si passa, hi ha títols de Gran mestres per homes i de diferent qualitat per a dones. No es treballa les competicions de forma inclusiva i sens dubte, això ha estat un dels arguments per dir que hi ha menys dones que homes, la proporció és una per cada 10 homes, per tant, és normal que els primers classificats a escala mundial siguin homes.

Canviar-ho és un procés lent, tot i la tendència en les últimes dècades de fomentar el paper de la dona en els escacs, la federació espanyola ha creat una Comissió "Escacs i dona" , i a altres federacions autonòmiques s'està desenvolupant accions semblant aquí, a les Illes Balears, la Gran mestra Femenina Monica Calzetta, és la responsable de dinamitzar accions per aconseguir la igualtat i motivar el coneixement dels escacs.

Però, un dels grans debats des de fa anys en el món dels escacs femenins és el sistema de les competicions per edats, que són mixtos però amb una classificació femenina en cada categoria, a més de la general. La dona pot guanyar dos premis amb la intenció de fomentar la seva participació però no la igualtat.

La mestra de primària Marta Amigó i membre de la junta directiva de la Federació catalana d'escacs i coordinadora del projecte "Escacs i Escoles" que es realitza a Catalunya és taxativa: "S'han d'eliminar aquestes classificacions femenines". I ho afirma per experiència pròpia: recorda que als anys 90 ella podia aconseguir un trofeu tot i quedar la 30a de la general: "Ho record amb una certa vergonya".

A altres zones del territori espanyol van organitzar tornejos només per a dones, un fet que a les Illes Balears, fa uns mesos a l'espai Suscultura ,es va fer el primer Torneig Internacional exclusivament per a dones ( amb 22 participants) i on va guanyar la georgina Lali Bibilashvili, i on participà la presidenta de la Comissió de la FEDA: "Mujer y Ajedrez", la psicòloga Maria Rodrigo que manifestà "la importància de realitzar tornejos per a dones amb l'objectiu de promocionar els escacs entre elles i crear dinàmiques per afavorir la incorporació als tornejos mixts i així promocionar la igualtat".

Un altre exemple és la mestra búlgara Tatiana Plachkinova, campiona búlgara en totes les categories inclosa l'absoluta, i que fa vint anys que resideix a Salou amb la seva parella, destaca l'alt nivell dels entrenadors del seu país com una de les raons dels grans resultats de les dones: "Inculquen la disciplina i l'aprenentatge per damunt dels resultats, cosa que aquí costa més".

Pensem que per lògica hauria de ser un esport en el qual homes i dones competissin sempre d'igual a igual. Una lluita de cervells i no de cossos.

El periodista més conegut a escala mundial pel seu coneixement dels escacs, en Leontxo García ens diu: "falta educació. Encara avui en el segle XXI malament que no ens agradi en la majoria dels països del món els escacs té una etiqueta de masculinitat. Regalar-li una pepa a un nin continua sent gairebé tan rar om regar-li un joc d'escacs a una nina".

També afirma que els que havíem estat educats en un país masclista com Espanya tenien por de perdre davant una dona, senties una pressió especial, no podies perdre aquesta partida. Això quasi ha desaparegut, ja. Saps que hi ha moltes dones capaces de guanyar-te".

El quid de la qüestió, per tant, seria saber perquè, sent un esport totalment "unisex", hi juguen tan poques dones. Les teories són diverses, des del fet que és complicat que se sentin atretes per un món considerat d'homes, que elles acostumen a estar més preocupades per les relacions socials que per activitats competitives solitàries, altre factor és educatiu i social.

A la societat encara no s'ha assolit la igualtat entre homes i dones. Mentre persisteixi la idea que els escacs són per a homes, tal com es fa també a escala mundial, es consideren necessàries les competicions femenines, per fer el camí més fàcil a les poques jugadores que hi ha, sobretot en l'àmbit d'escacs base, utilitzen la discriminació positiva com a mesura temporal fins a arribar a la igualtat.

És necessari potenciar els escacs des de l'etapa infantil a les escoles, Espanya ja hi ha 10 comunitats (Balears ja fa 4 cursos escolars) que han d'introduir els escacs al sistema educatiu com eina innovadora, dins l'horari lectiu per treballar l'igualat de gènere, potenciant activitats que afavoreixin la incorporació de les nines i les dones als escacs i a les rutines quotidianes. Demostrant que igual que un examen de Matemàtiques poden tenir millors notes o iguals que els homes, jugant als escacs pot succeir el mateix. Si se sap motivar suficient hi haurà cada vegada més jugadores i es podrà invertir la tendència actual que per cada 10 homes només hi ha una dona.

Vull acabar amb les paraules de la gran jugadora d'Escacs a escala nacional i alhora referent de les dones en la lluita per aconseguir la igualtat a tots els vessants de la vida com és na Sabrina Vega que ens diu:

"Hi ha dos factors bàsics: Una falta de toc femení, som menors en número i quan la nina passa a adolescent ha de compaginar el joc com un esport competitiu amb el seu desenvolupament personal, i això implica la importància de tenir suport femení al costat i l'altre estaria relacionat amb la visibilitat i la necessitat de tenir referents".