REIAL MADRID 0
MALLORCA 1

REIAL MADRID: Dudek (1), Salgado (1), Sergio Ramos (1), Cannavaro (1), Marcelo (1), Higuaín (2), Guti (1), Gago (1), Drenthe (1), Baptista (1) i Saviola (1).

Van Nistelrooy (1) substituí Saviola, lesionat, en el minut 46, Robinho (1) suplí Higuaín en el minut 64 i Sneijder (1) entrà per Drenthe en el minut 77.

MALLORCA: Moyà (3), Varela (1), Ballesteros (1), Ramis (1), Navarro (1), Jonás Gutiérrez (1), Borja Valero (1), Basinas (1), Tuni (1), Arango (1) i Trejo (1).

Ibagaza (3) substituí Trejo en el minut 46, Víctor (1) suplí Tuni en el minut 58 i Pereyra (-) entrà per Arango en el minut 86.

ÀRBITRE: Medina Cantalejo (1) del comitè andalús. Sense problemes. Amonestà Arango en el minut 44, Guti en el minut 51, Jonás Gutiérrez en el minut 67, Baptista en el minut 72, Moyà en el minut 75, Borja Valero en el minut 78 i Van Nistelrooy en el minut 91.

GOL: 0-1: minut 82, excepcional passada de Varela i Ibagaza, després d'un control orientat dins l'àrea, aixeca la pilota per sobre Dudek.

INCIDÈNCIES: El president del Reial Mallorca, Vicenç Grande, encapçalà la delegació de l'equip al Santiago Bernabéu. El tennista mallorquí Carles Moyà i la seva al·lota, Carolina Cerezuela, presenciaren el duel en directe. En acabar el partit, el tècnic alemany del Reial Madrid, Bernd Schuster, no va voler saludar l'entrenador del Mallorca Gregorio Manzano i li va fer un gest despectiu. Més de 50.000 aficionats presenciaren el partit en directe al Santiago Bernabéu. El Reial Mallorca s'enfrontarà ara al Getafe als quarts de final de la Copa del Rei. El partit d'anada tindrà lloc, si no hi ha canvis de darrera hora, dimecres a la ciutat castellana, mentre que la tornada serà just una setmana després.

PEP VERGER. Palma.
Magnífic! Colossal! Excepcional! Classificats! El Mallorca també celebrà Sant Antoni. Ahir, nit de bauxa i de dimonis, el fogueró més gran s'encengué al Santiago Bernabéu. El Mallorca cremà el dimoni blanc, guanyà (0-1) en un duel emocionant i es classificà per als quarts de final de la Copa del Rei. El Madrid fallà, perdonà i ho pagà. I de quina manera!

D'inici, el Mallorca entregà la pilota, regalà la possessió i es disposà a presenciar l'espectacle. El Reial Madrid començà atacant. I continuà atacant. I encara atacà més. El conjunt de Manzano, una vegada més, ens mostrà la seva cara més popona, més poruga. Defensà des del xiulet inicial a la seva pròpia parcel·la i mai no mostrà la mínima predisposició ofensiva. Just començar, l'onze de Schuster acaparà l'esfèric i les primeres oportunitats arribaren ben aviat. El Mallorca arribava al Santiago Bernabéu classificat pel triomf aconseguit a l'anada, però restaven noranta minuts per jugar. Una intel·ligent passada de Gago no va ser aprofitada per Saviola i, encara abans que es complís el minut 5 de joc, els espectadors i els jugadors del Reial Madrid demanaren penal després d'un xut d'Higuaín que tocà les mans de Borja Valero, aferrades al cos. Medina Cantalejo encertà en deixar continuar el joc.

El Mallorca defensava molt enrere, perdia la pilota amb facilitat, però el Madrid fallava en la rematada final. Era d'esperar que el domini total i absolut del Madrid es diluís amb el pas del minuts. No va ser així. Higuaín i Baptista enviaren la pilota fora; Saviola, en dues oportunitats, convertí Moyà en l'heroi, però el marcador no es va moure. El cronòmetre avançà i, sorprenentment, el conjunt de Schuster no reduí la intensitat dels seus atacs. El Madrid tenia la pilota, l'acaparava, les ocasions eren quasi constants, però el gol no arribava. Era un miracle.

Trejo i Arango eren inèdits. El centre del camp del Mallorca just veia passar l'esfèric, però no aconseguia fer dues passades consecutives. En defensa, la desfeta també era absoluta. Així, conservar el resultat inicial era un miracle amb el binissalamer Moyà com a principal responsable. Abans d'arribar al descans, Moyà s'hagué de lluir per aturar una pilota d'Higuaín.

Schuster i Manzano mogueren fitxa en el descans. El tècnic alemany donà entrada a Van Nistelrooy en substitució de Saviola, lesionat, mentre que l'entrenador mallorquinsita cercà intel·ligència per retenir la pilota. Així, Ibagaza suplí Trejo. L'inici de la segona meitat fou esperançadora, ja que el Mallorca msotrà les dents. El conjunt de Manzano, que no havia xutat a porteria en tota la primera meitat, ho intentà just iniciar-se la segona, però la pilota sortí desviadíssima.

El Reial Madrid no tardà a recuperar el control quasi complet, però les oportunitats, ben al contrari que a la primera meitat, es dilataren en el temps. El Mallorca, fins i tot, ho intentava en alguna oportunitat. Moyà, una vegada més, salvà l'equip en aturar un xut de Van Nistelrooy a boca de canó.

Manzano cercà el miracle del gol i féu entrar Víctor per Tuni. L'algaidí es col·locà a l'avantguarda, mentre que Arango se situava a la banda esquerra del centre del camp. Els aficionats del Santiago Bernabéu intentaven espitjar el seu equip i el domini del conjunt de Schuster es feia quasi asfixiant. Ara bé, ben al contrari que a la primera meitat, el conjunt blanc no disposava ara de clares oportunitats. El conjunt de Manzano, ara sí, es defensava amb ordre. Avançava el cronòmetre i el Mallorca, a poc a poc, a més de defensar-se, començava a intentar arribar a prop de Dudek. Ibagaza va fer un control orientat dins l'àrea i aixecà la pilota per damunt el porter Dudek. El Mallorca havia marcat en la seva primera oportunitat i deixava així l'eliminatòria quasi decidida. El marcador ja no es va moure i el Madrid ni tan sols creà més ocasions. El Mallorca ja era als quarts de final.