lluvia ligera
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
26°

Freire es llueix a casa i culmina la revenja

Superà Bettini en una decebedora etapa de mitja muntanya que no alterà la classificació general

Óscar Freire es lluí a la seva terra amb un triomf poderós i indiscutible a l'esprint per davant dels italians Daniele Bennati i Paolo Bettini a la cinquena etapa disputada entre Cangas de Onís i Reinosa, amb un perfil de mitja muntanya i 157 quilòmetres, que no respongué a les expectatives de batalla en els quatre ports del recorregut i no alterà la general, que continua comandada pel rus Efinkim.Freire regalà als cantàbrics una victòria que li serví de revenja davant Bettini, que el va privar del triomf a Luarca amb una maniobra discutible. Un triomf enorme, amb una espectacular remuntada per la dreta que li atorgà el premi amb l'autoritat d'un ciclista en forma que somia en el pròxim Mundial d'Stutgart.

El triple campió del món firmà la cinquena victòria a la Vuelta, dos a la present edició, amb un temps de 4h.07.51 en una jornada ràpida que es completà a una mitjana de 38'1 quilòmetres per hora. Una conquista especial, davant de Laura i Marcos, la seva dona i el seu fill, els seus principals incondicionals. El petit, fins i tot, l'acompanyà en el podi vestit amb l'uniforme del Rabobank. «Guanyar aquí és doblement important... He agafat la posició bona, però al final ha estat dur, se m'ha fet molt llarg i sabia on havia d'empènyer per guanyar Bettini», assenyalà Freire, minuts després de ser aixecat en braços pels president de la Comunitat de Cantàbria, Miguel Angel Revilla, emocionat amb el seu paisà, i molt expressiu.

Vladimir Efimkin (Caisse d'Epargne) no tingué problemes per conservar el jersei or i els favorits passaren una altra pàgina en espera d'altres moments i altres escenaris. El rus mantingué l'avantatge d'1.06 minuts respecte al seu compatriota Denis Menchov (Rabobank) i l'espanyol Carlos Sastre.No hi hagué arribada amb escapada, ni lluita sense treva als ports. Fou una jornada que no respongué a les expectatives creades, de reserva de forces després de la pallissa als Llacs. Les escapades foren innumerables, però sempre controlades pels equips dels favorits.

El Collado de Carmona, de segona categoria, fou l'escenari de la primera i única escapada seriosa de la jornada. Fou quan l'holandès Kroon fugí d'un grup en el qual viatjaven David de la Fuente i Litu Gómez, dos cantàbrics que tractaven de cercar un dia de glòria a casa. Kroon, company de Sastre en el CSC, s'enfrontà a Litu Gómez a la Palombera (1a), un port llarg, de 16 quilòmetres, però suau. El corredor del Saunier no pogué suportar el ritme i decidí despenjar-se. Gómez Marchante fugí del grup cercant Kroon, s'uní a Litu, deixà la seva companyia i coronà el port a 45 segons de Kroon i amb 36 sobre el grup. Els velocistes, amb 21 quilòmetres de baixada i pla, veient possible l'esprint i Marchante deixà la lluita. Kroon també fou capturat i Freire guanyà a l'esprint.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.