El madrileny Alberto Contador, del Discovery, es va vestir per primera vegada amb el mallot groc del Tour de França a 24 anys d'edat, en finalitzar la dissetena etapa, disputada sense líder i el grup alleugerit després de l'exclusió de Rasmussen i l'abandonament en ple del Cofidis francès, en la qual es va imposar l'italià Daniele Bennati, del Lampre, en un esprint de quatre corredors. Contador s'havia fet la idea de lluitar per la segona plaça després de la seva derrota en el torcebraç amb Rasmussen a l'Aubisque, però el KO del danès davant la pressió del Tour i del Rabobank va posar el madrileny al capdavant de la general sense necessitat de sortir a la carretera, que és on li hagués agradat conquerir la penyora daurada.
El ciclista madrileny va partir de Pau amb el mallot blanc de millor jove, a les 13 hores, amb molta calor, sense cap corredor que portàs el mallot groc, fet que no tenia precedents des de 1991. Després del passeig de transició de 188 quilòmetres va arribar a Castelsarrasin. A les 17.33 hores va passar al pompós pòdium del Tour a rebre el jersei de líder. És el desè espanyol de la història que lidera el Tour de França. L'últim va ser, fa amb prou feines un any, Óscar Pereiro, el gallec que continua cercant el seu premi a la sala d'espera de la Justícia. «M'hauria agradat aconseguir el mallot guanyant a Rasmussen a l'Aubisque, però així són les coses», va dir Contador, feliç amb l'efemèride, però estrany per les circumstàncies que van envoltar una jornada més rara encara.
Un any inoblidable per a Contador, malgrat tot. Va guanyar la París-Niça, es va estrenar en el Tour en l'etapa de Plateau de Beille i va passar al comandament de la general a tres dies de París, a un cap de setmana d'aconseguir aquest somni que no es podia imaginar quan era convalescent fa devers tres anys d'una malaltia que gairebé el retirà de la vida ciclista. «A l'hospital vaig llegir el llibre de Lance Armstrong i això em va ajudar molt», va dir Contador dimarts passat, aquell dia en què el seu director, Johan Bruyneel, el va assenyalar com «el successor» del nord-americà sèptuple vencedor del Tour. Ara es veu a una passa de pujar al pòdium dels Camps Elisis. De sobte, «per coses que passen».
Abans de cantar victòria, Contador té una cita gens fàcil amb la cronometrada de 55 quilòmetres de dissabte. Dol definitiu. Arribarà, llevat per una sorpresa, amb un avantatge de 1.53 sobre l'australià Cadel Evans (Predictor) i de 2.49 respecte del seu company del Discovery Levy Leipheimer. Tampoc no serà senzilla la travessia amb la pressió mediàtica. Les primeres preguntes que va contestar amb el mallot groc van tenir les següents respostes: «Estic net, he passat tots els controls que m'han demanat i la vinculació amb l'operació Port era del meu equip. Vaig estar al lloc inadequat en el moment inadequat».
L'etapa acabà amb un passeig per a un gran grup reflexiu, desmotivat, alguns en la categoria de farts i sense il·lusió, com Juan Antonio Flecha, company de Rasmussen al Rabobank. Però l'excursió, se la van prendre molt seriosament vuit corredors que van cavalcar en solitari 180 kms, aliens a històries rares. Entre els vuit viatjava un l'italià Daniele Bennati, que al final fou el vencedor d'etapa.
