El Reial Mallorca ha canviat molt durant les darreres campanyes. N'és una prova el fet que l'equip vermellenc du diverses temporades flirtejant amb el descens, després de més de cinc anys d'èxits. Tot plegat fa sofrir una afició que ja s'havia acostumats als bons resultats.

En el Campionat de 1997/98 el Reial Mallorca tornà a Primera Divisió, després de cinc temporades en la categoria de plata. Ningú no es podia imaginar el que suposarien els sis anys següents per a l'afició vermellenca. Els seguidors del Mallorca s'acostumaren a guanyar, en una època en què el club es deixà veure per tot Europa, arribant a disputar una final de la desapareguda Recopa i a participar en la Lliga de Campions.

Héctor Cúper, un entrenador argentí gairebé desconegut, fou l'escollit per dirigir la nau en el retorn a la màxima categoria. El tècnic de Chabas col·locà l'equip en la cinquena posició final de la Lliga i disputà la final de la Copa del Rei, que perdé per penals enfront del Futbol Club Barcelona.

L'any següent, el conjunt vermellenc se superà a si mateix: acabà la temporada en tercera posició per darrere del Barça i del Madrid; jugà la final de la Recopa d'Europa, que perdé a Birmingham davant la Lazio; i guanyà al Barcelona la Supercopa espanyola.

Durant la temporada 2000/01, Luis Aragonés i Samuel Etoo portaren el Mallorca a aconseguir els seus millors registres de la història en la Lliga, en la qual obtingueren el primer triomf vermellenc a l'estadi Santiago Bernabéu davant del Reial Madrid.

El conjunt vermellenc jugà la Lliga de Campions en la campanya 2001/02, amb una actuació bastant irregular en la Lliga. Fou en l'exercici següent, a les ordres de Gregorio Manzano quan el club, que aleshores presidia Mateu Alemany, aconseguí la Copa del Rei.

Però el signe de la sort començà a canviar per al Mallorca en el Campionat 2003/04, en el qual només la reacció final de l'equip dirigit aleshores per Luis Aragonés permeté salvar la categoria.

El sofriment encara va ser major l'any passat, ja que els vermellencs se salvaren del descens en la darrera jornada, i tot gràcies a un final de campanya desastrós del Llevant. La situació de l'equip enguany no és gaire millor que en les dues darreres campanyes. Onze jugadors nous arribaren l'estiu passat per reforçar la plantilla. Però les lesions en uns casos, els problemes d'adaptació en uns altres i la manca de prou qualitat per jugar en la resta, han suposat que el bagatge de les noves incorporacions sigui només de tres jugadors útils.

Si la situació no canvia molt, els homes d'Héctor Cúper tornarar a caminar arran del precipici, amb el sofriment lògic d'una afició que ja no es recorda gaire del que significa guanyar.