Javier Olaizola està d'enhorabona. Nascut a Sant Sebastià fa 35 anys, aquest divendres va bufar les espelmes en un bon moment professional en un Reial Mallorca que durant vuit anys l'ha vist crèixer com a professional, i com a persona. Titular fins el moment en tots els partits oficials, i escollit capità pels seus companys durant la pretemporada en detriment de Miquel Àngel Nadal -ara el seu gran enemic-, Olaizola gaudeix enguany del goig, els minuts i l'atenció mediàtica que tant va enyorar la passada campanya.
Sempre amb un semblant dur i seriós, el basc ja s'ha oblidat dels litres de llàgrimes que va vessar a principis del passat mes de desembre en diagnosticar-li un trencament del lligament creuat anterior del genoll esquerre que l'acomiadà de la temporada. Va ser a l'estadi de Riazor, davant del Deportivo de la Corunya, quan Olaizola es va recolzar malament després d'un salt i va notar un gran dolor al genoll. Tot i les molèsties, el basc va decidir sortir a la represa i un mal moviment li trencà el genoll i l'obligà a desistir en el seu intent de continuar jugant.
Olaizola mostrà llavors la seva cara més humana en acomiadar-se entre llàgrimes de l'afició en una multitudinària roda de premsa, però també va deixar clar que és un lluitador nat i, quan tothom ja pressagiava la seva retirada, el central basc va sorprendre amb una òptima recuperació que li va donar temps a dir adéu als aficionats jugant uns minuts en el darrer partit de Lliga contra el Màlaga. Era el premi al seu esforç, a la seva consistència i a una professionalitat que enguany en ocasions sembla haver perdut en rebutjar insistentment entrevistes sense motiu aparent.
Aquest darrer fet, emperò, no deixa de ser anecdòtic davant la impressionant trajectòria d'un dels «dinosaures» més carismàtics del Reial Mallorca. Format a l'Eibar, Javier Olaizola aterrà a l'aeroport de Son Sant Joan l'estiu de 1995 per formar part d'un Mallorca que encara llavors suspirava per formar part de la màxima categoria del futbol espanyol.
Amb naturalesa de lateral dret, però amb capacitat també per jugar de central o com a lateral esquerre, Olaizola ja mostrà llavors unes bones maneres que feien pressagir el seu llarg futur a les files mallorquinistes, on ha viscut els moments més dolços i amargs del futbol.
Sommià com el qui més per aconseguir l'ascens a la Primera Divisió en el seu primer any al club, i plorà també com el qui més en veure com el Rayo Vallecano els tancava a Vallecas el camí cap a la desitjada plaça a la categoria d'or.
Igualment, va celebrar com el més fanàtic l'ascens a Primera un any després, amb Tomeu Llompart i Pep Bonet a la banqueta, i formà part del Mallorca que debutà a la mateixa l'any 1997 en un dels millors anys de l'equip vermellenc.
Subcampions de la Copa del Rei i campions de la Supercopa, Javier Olaizola va contribuir a donar les primeres passes d'un club que es començava a despertar i que no estava disposat a morir sense fer grans coses.
Subcampions de la Recopa l'any següent, però amb molta mala sort a la Lliga de Campions, Javier Olaizola sempre ha estat un dels jugadors titulars del Reial Mallorca, tan sols apartat amb l'arribada de David Cortés de la mà de Gregorio Manzano al lateral dret i la conseqüent greu lesió que va patir a l'estadi de Riazor i que el va allunyar dels terrenys de joc durant pràcticament tot el que restava de temporada.
Fou aquesta una de les pitjors èpoques de Javier Olaizola, que el 28 de juny va viure a Elx una altra de les desil·lusions que li deparà el destí en veure com, tot i estar acordat, es quedava sense poder aixecar la Copa del Rei en optar Miquel Àngel Nadal per donar aquest honor a tot un històric del Reial Mallorca com és Paco Soler.
Olaizola se sentí llavors dolgut, i ell mateix va reconèixer mesos després que «no em parl amb Nadal. Als entrenaments, o en cas de coincidir als partits només hi parl en les coses que són necessàries per l'equip, però pel que fa a la resta ja no ens parlam». D'igual manera s'expressava el manacorí, que insistia a posar més llenya al foc en reconèixer que «tornaria a donar la Copa a 'Chichi' Soler». Era un dels capítols més negatius de la passada campanya i el sus a una escissió dins d'un vestidor mallorquinista que sempre s'havia caracteritzat per fer gala d'una gran unió i germanor. Jaime Pacheco no va saber evitar les discussions entre ambdós als vestidors, però Luis Aragonés va calmar els ànims just unes setmanes després de la seva arribada, tot i que és molt dificil -per no dir impossible-, veure els dos jugadors junts mantenint una conversa animada.
Lamentables anècdotes a banda, a nivell estrictament futbolístic no se li pot recriminar res a Javier Olaizola, molt segur sempre amb defensa, el jugador basc no escatima esforços al llarg d'un partit i la seva veterania i experiència és sempre una garantia d'efectivitat. Per tot això i més, des de Diari de Balears només li volem dir: Molt d'Anys.
