Després de no haver aconseguit cap punt en els tres primers partits de Lliga, el funest record de la passada temporada començà a planejar pel vestidor del Reial Mallorca. El fet de ser coers de la Lliga en la tercera jornada i d'haver fet un paperot a Son Moix davant l'Atlètic de Madrid havia sembrat seriosos dubtes en l'entorn mallorquinista. San Mamés s'encarregà diumenge de disipar aquests dubtes i, el que és més important, de retornar el somriure i la tranquil·litat a una plantilla que ja visqué massa emocions fortes la passada campanya.

La setmana prèvia al partit contra l'Athletic de Bilbao havia estat marcada pels quatre gols encaixats per l'equip davant l'Atleti de Luis Aragonés. El fet que Leo Franco fos el millor d'aquell matx (malgrat que va haver d'anar quatre cops a recollir la pilota de l'interior de la porteria) era força significatiu i obrí el debat sobre la defensa vermellenca.

Nadal, Niño i els seus companys feren aigua i permeteren el lluïment dels jugadors 'matalassers'. El correctiu venia després de perdre amb València (0-2) i Celta (3-1) i a Manzano se li acumulava la feina per cercar sortides a una situació que començava a posar-se tensa.

La primera mesura que prengué el tècnic va ser tenir una llarga conversa amb Leo Franco, el qual li donà la seva versió de la golejada. Franco exculpà els seus companys de la defensa i assegurà que la solució era fer feina.

Posteriorment, Manzano 'jugà' a deixar Miquel Àngel Nadal a la suplència. El tècnic andalús provà amb Olaizola al costat de Fernando Niño mentre Nadal llevava ferro a l'assumpte davant els mitjans de comunicació. Finalment, el manacorí jugà d'inici i l'equip no tan sols guanyà, sinó que no va encaixar cap gol.